Hic et nunc

Aquests dies he acabat de llegir “El nom de la rosa”, de l’italià Umberto Eco. No crec que puga dir res nou sobre aquest llibre, sols us en faré un breu resum i us contaré la meu experiència personal amb ell.

Fa un parell o tres d’anys (al 2003 o 2004) mentre ordenàvem, ma mare i jo, unes velles cintes de vídeo, ens en va aparèixer una sense títol. Per tal de descobrir el seu contingut la vam posar al vídeo, i resultà ser la pel·lícula “El nombre de la rosa” de Jean-Jacques Annaud (meravellosa pel·lícula per cert, una de les millors adaptacions al cine d’una novel·la, cosa que he descobert ara que ja he llegit el llibre). La vam veure, i em digueren que la pel·lícula estava basada en un llibre homònim d’Umberto Eco. De seguida em picà el mosquit de la curiositat, però els símptomes de la picada es mantingueren ocults. Temps després, a Pasqua del 2005, mentre estava pegant un cop d’ull entre els llibres de la llibreria del meu poble (xDD), el vaig veure, allí estava, no vaig desaprofitar l’ocasió i el vaig comprar. Fins l’estiu no vaig tenir temps per llegir-lo, i el vaig començar, però, sorprenentment, no el vaig acabar, abans d’arribar a la pàgina cent vaig parar, no tenia ganes d’iniciar una lectura tan densa (després, tots els lectors amb els quals he parlat m’han comentat la enorme densitat de les primeres cent pàgines ―cosa que el mateix Eco reconeix al final del seu llibre, però que justifica dient que si algú desitja entrar en la abadia i viure en ella set dies, que és el que dura el llibre, ha d’adaptar-se al seu ritme, ha d’aclimatar-se a les condicions d’una abadia benedictina del segle XIV.) Va passar el temps, i ara fa aproximadament un mes, vaig decidir llegir-lo, i aquesta vegada ho he fet, i no m’ha sabut gens greu, més bé al contrari.

A la darreria de 1327 Guillem de Baskerville arriba a una abadia benedictina del nord d’Itàlia amb l’objectiu d’organitzar un encontre entre els caps de l’orde franciscana i els enviats del Papa. Un assassinat, seguit de prop per altres morts, interromp la pau de l’abadia, Guillem i el seu ajudant (i narrador) Adso de Melk són els encarregats de descobrir l’assassí.
Guillem i Adso intentaran treure a la llum l’autor dels crims mentre està en joc el futur de l’orde de Sant Francesc, en un ambient de crueltat, heretgia, vicis, religiositat…
Umberto Eco ens transporta meravellosament a l’època Medieval i ens introdueix fantàsticament en una abadia plena de recels, passions prohibides, secrets ocults…
“El nom de la rosa” és un llibre que recomane a tots aquells aficionats tant a la novel·la històrica com a la novel·la policíaca, però també a tots els aficionats a la bona literatura en general.

El llibre està editat en català amb el títol de “El nom de la rosa” per l’editorial Destino i en castellà, am el títol, “El nombre de la rosa” per Debolsillo, entre altres.

stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus.