Hic et nunc

Actualment vivim en una societat capitalista, fruit de la revolució industrial i de l’ascens de la burgesia al poder polític. Aquest capitalisme es basa en la voluntat d’enriquiment de les classes dominants (la burgesia), que està per damunt del benestar de les classes mitjanes i baixes de la societat. Aquest sistema, nascut a Anglaterra entre els segles XV i XVIII, fou analitzat i criticat al segle XIX per Karl Marx i Friedrich Engels en la seva obra conjunta “El Capital”. A partir d’ací nasqué el comunisme, amb l’objectiu d’aconseguir la substitució de la societat capitalista per una societat sense classes, mitjançant la revolta dels obrers i l’establiment temporal d’una dictadura del proletariat per acabar totalment amb el domini burgès.
El 1917 esclatà la Revolució Russa, els obrers, instigats per Lenin i les seves idees revolucionàries, eixiren al carrer i enderrocaren el govern tsarista. Havia arribat l’hora de la veritat. Lenin intentà aplicar el sistema comunista i creà la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). En aquest moment l’URSS es convertí en l’estat antagònic al capitalisme, el representat de la llibertat obrera i de les idees d’igualtat social postulades per Marx i Lenin, però açò sols fou un miratge. L’URSS passà d’un govern absolutista i tsarista a un govern dirigit per la minoria dominant del Partit Bolxevic (molt semblant a les minories burgeses dominants del capitalisme). S’inaugurà amb Stalin una terrible política de repressió ideològica contra els suposats “enemics de la Revolució”. L’Estat aconseguí avançar i modernitzar-se fins a convertir-se en la segona potència mundial, això sí, a un preu massa alt: milions de víctimes en camps de treball, condicions pèssimes de vida i de treball…
En caure l’URSS i tot el bloc comunista el 1991, els estats que havien estat comunistes quedaren desemparats a les mans d’un capitalisme salvatge, que els deixà en un estat lamentable.
Avui en dia, de vegades, es sol culpar de tots els nostres mals al sistema capitalista, i es sol recordar i lloar el sistema comunista soviètic. Açò però, es fa sense pensar en la veritable naturalesa del comunisme soviètic, una naturalesa no tant llunyana a la del capitalisme. Per tant, espere que cada vegada que algú vulga lloar el comunisme soviètic, pense abans en  tot açò que he escrit ací dalt, espere que pense que qualsevol dels dos sistemes econòmics són igual de terribles si són aplicats salvatgement (com desgraciadament està passant amb el capitalisme ací, i com desgraciadament passà amb el comunisme a l’URSS).