Hic et nunc

La història de la humanitat ens ha demostrat el mal que poden arribar a fer les guerres religioses. Els humans som capaços de fer qualsevol cosa en nom de Déu (siga quin siga), cosa que ha provocat una enorme quantitat de conflictes al llarg de tota la nostra història.
Actualment un dels conflictes religiosos més importants és el conflicte entre l’estat d’Israel i el poble Palestí a l’Orient Mitjà. Aquestes últimes setmanes, aquest conflicte s’ha agreujat (sí, encara es podia agreujar més) a causa de la invasió, per part de l’exèrcit israelià de territori libanès amb l’objectiu d’enfrontar-se i destruir totalment la milícia àrab d’Hezbol·là. Aquest conflicte, iniciat a causa del segrest de dos soldats israelians per part de les milícies libaneses ha provocat, en menys de quatre setmanes de bombardejos mutus i atacs selectius, més de 800 morts, la gran majoria civils. I tot aquest desastre davant la passivitat de la comunitat internacional que s’ha dedicat a mirar cap a un altre lloc.
Des de la seva creació, l’any 1948, l’estat d’Israel, ha usat la seva condició de víctima de l’Holocaust nazi, per tal de titllar d’antisemites a tots aquells que s’han oposat a les seves polítiques d’expansió per territori palestí. Com deia aquell, David s’ha convertit en Goliat, gràcies a l’ajut de l’oncle, de l’oncle Sam.
Fins quan, els que volem que jueus i àrabs convisquen en pau, haurem d’ésser titllats d’antisemites? Fins quan haurem de suportar la impunitat d’un govern que es dedica a assassinar civils palestins innocents? Fins quan haurem de suportar la impunitat d’uns exaltats que, en nom d’Al·là, es dediquen a assassinar innocents israelians? Fins quan haurem de suportar un conflicte que ja fa massa anys que dura?.