Hic et nunc

L’altre dia vaig acabar de llegir “L’església del mar” d’Ildefonso Falcones.

Corre l’any 1320, Bernat Estanyol i Francesca Esteve celebren el seu casament quan, de sobte, aquest es veu truncat per l’aparició del senyor feudal, Llorenç de Bellera. Aquest fent ús del seu dret de pernada, força Francesca, obligant Bernat a seguir el seu exemple per evitar posteriors reclamacions de paternitat. Francesca no perdonarà mai el seu marit per no haver evitat l’abús, i quan naix el seu fill, és sol·licitada al castell per ser nodrissa dels fills del senyor. Francesca s’emporta Arnau, fill seu i de Bernat. Al castell, Francesca és violada varies vegades, i obligada a abandonar el seu fill a la seva sort. Bernat decideix intervenir, emportant-se el seu fill i fugint a Barcelona. Una vegada allí buscarà la forma de mantenir el seu fill. Arnau creixerà i passarà de ser un simple bastaix a fer-se ric com a canvista, cosa que comportarà l’enveja de molts que intentaran acabar amb Arnau.

“L’església del mar” (originalment escrit en castellà, però que jo m’he llegit en català) ens transporta magníficament a la Barcelona del segle XIV, i, amb el rerefons de la construcció de l’església de Santa Maria del Mar ens descriu meravellosament la vida a la Ciutat Comtal durant l’edat mitjana. Ildefonso Falcones ens transporta a un món ple de misèria, glòria, enveges, pors, passions, religió, guerra, fam… Molt semblant a “Els pilars de la terra” de Ken Follett, “L’església del mar” agradarà a tots els aficionats a la literatura històrica ambientada en l’època medieval, així com a tots aquells aficionats a les novel·les d’intriga i acció.

El llibre està editat en català per Plaza & Janés amb el títol de “L’església del mar” i en castellà per Grijalbo amb el títol “La catedral del mar”.