Història a les aules
Dimarts 22 Agost 2006
Com a aficionat a la història que sóc, una de les meves classes preferides sempre ha estat la d’història. En el sistema educatiu actual, l’assignatura d’història va, durant l’ESO lligada a la geografia. Actualment, durant 1er i 2n de l’ESO, el temari està partit meitat història meitat geografia, o siga, en un mateix curs es dóna geografia i història. A 3er i 4t d’ESO, es fa de forma diferent, a 3er tot el temari és de geografia i a 4t tot el temari és d’història. En arribar al Batxillerat les dues matèries es separen i passen a ser independents. A primer es dóna història del món contemporani únicament als estudiants d’humanitats i ciències socials (no hi ha geografia a 1er de batxillerat), i a segon es dóna història d’Espanya obligatòria per a tots (tant de ciències com de lletres) i geografia com a matèria de modalitat per al batxillerat de ciències socials.
Ara bé, després de veure tot açò pot semblar que hi ha hores de sobres per fer història, doncs no. Durant l’ESO, al estar partit el temari, no hi ha temps material per donar tota la geografia i tota la història, per molt que facen els professors per aconseguir-ho. A batxillerat la cosa canvia, ja que en estar separades les matèries hi ha més hores, així i tot el temari tampoc s’acaba de donar complet (aquest any a primer ens hem deixat un parell o tres temes per donar, per exemple). Aquest problema de les hores es pot estendre a totes les assignatures, en la majoria de les quals no s’acaba mai el temari que s’hauria de donar.
Un altre problema de l’assignatura d’història, derivat de l’anterior, és la poca qualitat de la matèria del temari. M’explique: durant els quatre anys de l’ESO (que, com hem vist abans, són realment dos anys) s’ha de donar tota la història de la humanitat des de l’inici dels temps fins a l’Edat Moderna. Açò provoca que per exemple la història de l’Antiga Roma, o de la civilització grega es limite a unes poques pàgines carregades d’imatges, en les quals s’expliquen molt breument les característiques d’aquests períodes. El mateix passa, amb l’Edat Mitjana, la prehistòria, etcètera. A batxillerat el període de temps comprés al temari és més reduït. A primer és dóna la història del món contemporani des de l’Edat Moderna fins l’actualitat i a segon, el mateix espai temporal però en la història d’Espanya. A pesar de ser menor el període de temps històric del temari, al estar més desenvolupat al batxillerat que a l’ESO, acaba tenint encara més volum, cosa que fa que siga impossible de donar per complet.
Un altre problema és que a segon de batxillerat l’assignatura d’història d’Espanya és obligatòria per a tots, tant del batxillerat humanístic i de ciències socials com del científic. Al mateix temps al selectiu, s’ha de triar entre fer la prova d’història o la de filosofia. No seria més raonable que els alumnes elegiren l’assignatura que volen fer (història o filosofia) a principi de curs, per cursar-la durant tot l’any i després fer la prova al selectiu de l’assignatura triada, sense haver de cursar les dues assignatures per fer únicament una prova? Crec que amb açò els alumnes del batxillerat científic que creuen que no han de fer història podrien triar entre aquestes dues assignatures.
Amb tot aquest sistema que ara està en funcionament l’únic que s’aconsegueix és que els alumnes acaben el curs havent aprés molt poca matèria, perquè aquesta ha estat donada massa superficialment i massa ràpidament. Al mateix temps, al haver un temari tan gran, i al donar-lo d’una forma accelerada, l’assignatura d’història acaba convertint-se en avorrida.
Dimarts 22 Agost 2006 a les 23:03
mmhhh… pense que tens tota la raó encara que a mi la història no es que m’encante.. pero m’agradava prou estudiarla :)… així i tot vaig elegir en selectivitat filosofia, no per res.. sinó perque era menys temari
Dimecres 23 Agost 2006 a les 16:22
Història… xDDDDDDDDD
A bones hores jo elegia història, no és que l’odie, però tal volta, un professor ‘de cuyo nombre no quiero acordarme’ o ‘elquenodebesernombrado’, m’he la feta avorrir.
De totes formes, ja que a nosaltres els de ciències en donen a fer Història els de lletres que els donen a fer Física, Matemàtiques o alguna d’aquestes assignatures, que ells, segur que creuen molt pràctiques, igual de pràctiques, que nosaltres pensem que és Història.
Dijous 31 Agost 2006 a les 09:21
Tens tota la raó, la solució és posar més hores d’història. La culpa va ser de la LOGSE que las va reduir. Però el greu és que la Generalitat de Catalunya acaba d’eliminar la Història Contemporània de Catalunya i la Història del Món Contemporani de les Proves d’Accés als Cicles Formatius de Grau Superior -la LOGSE- ja havia eliminat la història a l’antiga FP I. Com pots veure, no són aquests els millors temps per a la Història. Vaig demanar hora per parlar ab l’actual conseller d’Educació i Universitats i em delegà a un director, no em vull fer pesat, però tot plegat sembla ser que és una qüestió de pressupost. Com ja et pots imaginar no han valorat la quantitat de llicenciats en història que han enviat a l’atur o com estan vuidant les aules de les universitats d’història del nostre país. Salutacions. Josep-Manel Alarcó, professor d’història de l’Aula de Formació d’Adults Pau Casals de Rubí, exmilitant d’ERC i afiliat a la Confederació General del Treball (CGT).
Dijous 31 Agost 2006 a les 18:19
Gràcies pel comentari. A Catalunya no ho sé, però ací la cosa està bastant fotuda. Jo volia dedicar-me a la història, però al veure la poca eixida que tenia, m’he decantat per la filologia clàssica. Espere que així les coses em vagen millor que a alguns llicenciats en història que conec. Salutacions des de Pedreguer!!
Dimecres 6 Setembre 2006 a les 11:39
Encara que peque de políticament incorrecte, crec que el que opineu sobre la història, ho pot opinar qualsevol altra persona d’altra assignatura: dependrà dels gustos o de les professions de cadascú. Jo crec que l’ensenyament mitjà no és universitari, evidentment, i tot això que dieu de la història es pot cursar perfectament a la carrera. Per a veure-ho tot no és que hauria d’augmentar la càrrega d’història, és que tota la ESO s’hauria de dedicar a això… i no és el tema, veritat? El problema és que en aquest gremi, hi ha molts subgremis, un per cada assignatura i quan estan contents els de tecnologia, es queixen els de llatí; o quan els de música aconsegueixen que es done al Batxillerat, es queixen els d’història… i així succesivament. De fet, l’únic veritablement indispensable seria saber escriure i llegir (saber llegir, és a dir, no deixar-se enganyar pel que està escrit), càlcul i ús de la calculadora, anglés (indispensable a tots els nivells), noves tecnologies. La resta és marejar la perdiu. Què pinta la tecnologia els 4 cursos d’ESO? Què fa l’educació física a segon de Bat. durant 4 hores a la setmana? Els de batxillerat humanístic per què no tenen llatí en 4t d’ESO? A la nova llei què pinta l’assignatura Història de la Ciència per a tots els alumnes? Per què no una d’Oratòria o comentari de text, realment necessàries? En fi, difícil tindre’ns contents a tots!
Pel que fa al selectiu, no té sentit la seua existència… directament. Qui aprova el Batxillerat ja ha estat certificat pels seus professors. El que, en tot cas, hauria de fer-se és un examen d’entrada a cada facultat en particular… i ací sí que cadascuna d’elles demanaria quines matèries són de les que ha d’examinar-se cadascú: evidentment per a entrar a la facultat de física, hom no hauria d’examinar-se de filo o d’història. O per a entrar en la de filologia clàssica, tampoc no ho hauria de fer de geografia, per exemple.
En fi no us avorresc més.
Valete!
Dimecres 6 Setembre 2006 a les 12:13
Jejejeje, ens has desarmat. Història de la ciència?? Què és això??