Hic et nunc

Aquest cap de setmana ha estat bastant diferent als meus habituals caps de setmana. Açò es deu a que en aquesta ocasió, en comptes de quedar-me a Pedreguer, com en un cap de setmana habitual, he anat amb uns amics a Alacant. El propòsit d’aquest viatge fou anar a navegar amb el meu oncle, el qual té un veler anomenat “Tunante”.
Sortirem de Pedreguer el dvendres, després d’haver sopat unes pizzes. Després d’una tranquil·la hora de viatge, arribarem a Alacant, després d’un petit embolic de carrers.
Un cop allí, després de les presentacions ens dirigirem cap al “Real Club de Regatas de Alicante”, on el meu oncle ens féu de guia i ens mostrà els banys, les dutxes, i tot el que poguérem necessitar mentre estiguérem allí. Després ens dirigirem cap al vaixell, on el meu oncle ens donà algunes instruccions per poder passar la nit allí. Quan s’acabaren les explicacions, el meu oncle ens deixà i se n’anà cap a casa; nosaltres estiguérem una estona acabant-nos d’aclimatar al vaixell, i poc més tard (després d’algunes demostracions d’habilitat musical per part d’un dels ocupants del vaixell) ens gitarem als camarots (cadascú al seu, és clar ).
A les set del mati del dissabte, després d’una nit llarga (no dormirem massa) i calorosa, ens alçarem. Per tal d’acabar-nos de despertar i de treure’ns la suor del damunt anàrem al club de regates (concretament als vestidors de rem) a dutxar-nos. Un cop dutxats tornàrem al vaixell per esperar al meu oncle, el qual arribà cap a les nou i mitja. Esmorzarem, i després d’unes nocions bàsiques sobre el funcionament del veler sortirem del port. Posàrem rumb a Tabarca, i després d’unes lliçons més, aquestes sobre el funcionament de les veles, hissàrem la major, a base d’estirar caps (en un vaixell sols hi ha dos cordes, la de la campana i la del rellotge, la resta són caps). Més endavant hissàrem també la gènova, però a causa del poc vent la guardàrem.
Després d’una estona de navegació tranquil·la i amb motor, durant la qual ens dedicàrem a prendre el sol i a observar la mar, aparegué el vent i poguérem tornar a hissar la gènova, que aquesta vegada s’inflà amb força, apagàrem el motor, i ens posàrem a disposició de sa majestat el vent. Mentrestant, amb les dues veles hissades i amb una velocitat mitjana de cinc o sis nusos (1 nus són aproximadament 1,8 km/h), ens dedicàrem, per torns, a pilotar el vaixell i a fer fotografies, així com a aprendre les diverses parts del vaixell i altres curiositats marineres.
Al voltant de les 13, després d’unes 3 hores de navegació arribàrem a Tabarca. Fondejàrem prop de la platja, rodejats d’altres vaixells, i, abans de dinar, ens tiràrem a l’aigua per refrescar-nos un poc. Nedàrem una estona i després dinàrem.
Després de dinar estiguérem una estona descansant, i al voltant de les tres i mitja iniciàrem la tornada cap a Alacant. Mentre nosaltres estàvem fondejats a Tabarca, el vent havia augmentat la seva intensitat i, com aquest cop ens dirigíem cap al nord sen’s posà en un angle perfecte (el vent venia del nord-est) per a hissar les dues veles i aconseguir una bona velocitat.
Si la anada havia estat tranquil·la, la tornada fou més moguda. La velocitat del vent feu que el vaixell s’escorara uns 30 graus, al mateix temps que augmentaven les onades, una passada!! Després d’unes dues hores de navegació ràpida i entretinguda arribàrem a port, on un mariner ens ajudà a atracar. Després, arranjàrem un poc el vaixell i baixàrem definitivament a terra.
Fou tota una experiència i de segur que repetirem.

Si voleu veure algunes imatges, cliqueu ací.