Hic et nunc

Aquest passat dissabte a la nit, mentre em recuperava de la travessia a Tabarca, em vaig posar a veure la tele. Fent zapping em vaig trobar amb un curiós programa, Dolce Vita. Aquest programa és el substitut de l’anterior Salsa Rosa, del qual en conserva la lamentable temàtica. Quan jo el vaig posar, el plató s’hi podia veure un famoset de torn, envoltat pels tertulians del programa, que anaven fent-li preguntes (ara no recorde sobre què). El famoset anava esquivant els atacs dialèctics dels periodistes amb més pena que glòria i, cada vegada que perdia un assalt en la discussió, el públic aplaudia extasiat, demanant més, volien veure al famoset humiliat.
Tot açò em recordà, instintivament, l’Antiga Roma. Per una part, els periodistes em recordaren als demagogs del fòrum, els quals buscaven ficar-se la plebs a la butxaca mitjançant l’adulació, l’engany i qualsevol tipus d’estratagema que els pogués servir (més o menys com els periodistes del programa aquest, que intentaven guanyar-se el suport del públic). Per altra banda el públic em recordà la plebs romana en un espectacle de circ, demanant la mort del gladiador vençut (en aquest cas, demanant la humiliació del famoset de torn).
Instintivament em vaig posar de la banda del famoset, per solidaritat, “pobret —vaig pensar— damunt que va a la tele, i tots volen acabar amb ell”. Je je je, el que no vaig pensar fou que segurament el famoset s’hauria omplert prèviament la butxaca per permetre la humiliació. El convidat, vengué el seu honor (paraula passada de moda actualment) i la seva dignitat a canvi d’uns quants milers d’euros. Ho faríeu vosaltres? Jo, crec que no.

Doncs aquesta és la televisió que agrada ara, una nova versió de l’antic panem et circenses.