Hic et nunc

Ja s’ha acabat el procés de trasllat des de l’antic Hic et nunc. A partir d’avui, ja podreu consultar tots els comentaris publicats des del dia quatre de juliol de 2006 (data de naixement d’Hic et nunc) des d’ací, sense tindre la necessitat d’anar a l’anterior Hic et nunc. Bé, espere que el blog continue creixent més i més.

Valete!!!

Seguint les indicacions de Sergi, reproduïsc ací el text de presentació del projecte Chiron-Χείρων:

A l’antiga Grècia, el nom de Chiron (Χείρων) éra sinònim de formació, d’educació, de saviesa. Sota el nom del centaure educador, un grup de docents de llengües clàssiques hem iniciat un projecte de treball col·laboratiu centrat en les nostres matèries.

Altres projectes molt interessants han propiciat aquesta iniciativa, assentant les bases per tal que nasquera aquesta nova proposta per a la cultura clàssica. Ho devem a pàgines com l’ Anillo de Clásicas, del projecte Grammaticus, Labyrinthus, www.culturaclasica.com , www.culturaclasica.net, tantes i tantes altres pàgines que ens serveixen diàriament per a les nostres classes. Chiron és l’evolució natural d’aquests recursos dintre una nova visió de l’ús d’Internet.

La pàgina de Chiron està realitzada per i per a professors de llengües clàssiques (tot i que també és una eina de consulta per a tot aquell interessat en l’antiguitat) interessats en l’ús de les noves tecnologies a l’aula, convençuts de que el coneixement creix a mesura que es comparteix. Per això, els continguts d’aquest nou espai augmenten amb la participació de tots i tots se’n beneficiem.

Continua llegint »

Aprofitant que la Casa Reial ha anunciat que els Prínceps d’Astúries esperen el naixement del seu segon fill per a principis del maig vinent, he decidit copiar un article que ja vaig publicar a l’antiga hicetnunc.tk el setze de juny de 2006. Ací va:

Ara fa poc més d’un any, el nostre benvolgut príncep d’Astúries, Felipe li diuen, va contraure matrimoni amb la nostra actualment benvolguda princesa d’Asturies, de nom Letizia. Doncs bé, amb açò s’incomplí una costum centenària, sancionada per una llei no derogada. Alguns, potser, ja sabreu de què vaig a parlar, per qui no ho sàpiga, ara m’explique.
Carles III decretà, el 1776, la Pragmàtica Sanció, que, entre d’altres coses, prohibia expressament que els reis i infants es casaren amb persones d’inferior condició (matrimonis morganàtics). Ferran VII la va modificar en algunes parts però va deixar intactes els articles que feien referència al tema dels matrimonis. Encara la Constitució de 1876 (vigent fins a 1923) deia en l’article 56: “[…] Ni el Rey ni el inmediato sucesor pueden contraer matrimonio con persona que por la ley esté excluida de la sucesión a la Corona”. Així, des de Carles III, la Pragmàtica ha patit retocs, però cap que afecte la reialesa i les grandeses d’Espanya, per tant segueix vigent, igual de vigent que és el nostre Codi Civil, que data de 1888.

Continua llegint »

Després d’acabar la seva missió amb el Leopard, el capità Jack Aubrey rep l’ordre de tornar immediatament a Anglaterra per posar-se al timó de la Acasta, la fragata més ràpida i millor armada de la flota britànica. Fent cas a les ordres, Aubrey i el seu inseparable amic, el naturalista i espia Stephen Maturin, es dirigeixen, a bord de La Flèche cap a casa. Durant el viatge, esclata la guerra de 1812 entre Gran Bretanya i els Estats Units, açò farà que el viatge, suposadament tranquil i fàcil, es transforme en una perillosa travessia plena d’amenaces i accions violentes.
La tornada a casa els portarà als Estats Units, on seran retinguts com a presoners de guerra, i on Maturin haurà de fer servir totes les seves habilitats com a espia per traure-l’s d’allí.
En Episodios de una guerra, el sisé llibre de la saga d’O'Brian, veurem com actuaven els espies al segle XIX, i coneixerem algunes de les seves arts. Al mateix temps coneixerem les relacions entre la Gran Bretanya i els Estats Units 36 anys després de la independència d’aquest últim.
El llibre està editat en castellà per Edhasa.

[Com segurament haureu pogut observar (o, millor dit, escoltar) he afegit un reproductor de música al blog. En aquest reproductor posaré algunes cançons que m’agraden i que habitualment escolte mentre escric els articles d’Hic et nunc]

Avui es compleixen 69 anys de la publicació d’El Hobbit, de John Ronald Reuel Tolkien. El 1930, Tolkien comença a escriure El Hobbit, però finalment abandona el projecte. El 1936, però, quan corregia un examen, i després de donar-li la volta a un full i veure que el seu alumne no havia escrit res, Tolkien escriu el següent: “En un forat al terra, vivia un hobbit”. Aquestes notes caigueren a les mans del xiquet de deu anys Rayner Unwin, que va escriure el següent informe per al seu pare, l’editor Stanley Unwin: “Bilbo Saquet era un hobbit que vivia a un forat-hobbit i no era afeccionat a les aventures fins que el màgic Gandalf i els seus nans el van convèncer. Bilbo pasà un temps excitant lluitant contra gòblins i huargs, i després tornà a casa, però ric”.
Unwin instà Tolkien perquè refés i acabés el relat, i va aprovar la seua publicació el 1937. Aquell mateix any, El Hobbit va rebre el premi New York Herald Tribune de literatura infantil, i es convertí en un nou clàssic. L’any 1945, Tolkien és contractat com professor de Llengua i Literatura Anglesa de Merton, Oxford. Degut a la precària situació econòmica en què viu la seva família, Tolkien decideix acceptar un contracte per escriure la continuació d’El Hobbit, que portaria el nom de El Senyor dels Anells.
L’any 1954 es publiquen els dos primers volums de El Senyor dels Anells, i el 1955 el tercer. Els tres volums passarien a convertir-se en una de les obres literàries més venudes i llegides de tots els temps. L’any 1972 rep la distinció Doctor Honoris Causa en Lletres per la Universitat d’Oxford, i mor el 28 d’agost de 1973 als 81 anys. Rayner Unwin, el xiquet que descobrí El Hobbit, morí el 23 de novembre del 2000 als 74 anys.

In a hole in the ground there lived a hobbit. Not a nasty, dirty, wet hole, filled with the ends of worms and an oozy smell, nor yet a dry, bare, sandy hole with nothing in it to sit down on or to eat: it was a hobbit-hole, and that means comfort.

Ahir vaig anar, amb uns amics, a sopar a La Xara i aprofitàrem per quedar-nos a veure l’obra de teatre L’estrany viatge, de la meravellosa companyia de teatre Pot de Plom. Fa uns quants anys, aquesta companya visità Pedreguer per oferir-nos Pànic al Centenari, una obra en la qual un hipotètic incendi en un grup de vivendes de protecció oficial (la plaça del Centenari d’Alcoi) provoca un torrent de situacions còmiques i absurdes, l’aparició de mil i un personatges… Després de veure aquesta obra, em vaig convertir directament en seguidor de Pot de Plom i de Xavi Castillo, el seu principal actor. Més endavant vaig tenir l’ocasió de tornar a riure amb una nova obra de la companyia d’Alcoi, El Chou.
Fa unes setmanes, Xabeli ens convidà a anar a les festes del seu poble, La Xara, nosaltres acceptàrem immediatament, però quina fou la nostra sorpresa quan sabérem que Pot de Plom hi faria un representació. Ahir a les dotze de la nit, i a pesar d’haver-nos d’alçar a les 7 del matí, ens disposàrem a passar una estona rient a la Plaça del Garrofer. L’espectacle, que acabà al voltant de la una i mitja de la matinada, arrancà rialles i aplaudiments entre els espectadors assistents, la complicitat entre el públic i els actors es féu palesa des del primer minut, i això féu que l’obra fóra tot un èxit.
Si voleu veure un tast de l’obra L’estrany viatge, ací trobareu un vídeo de promoció d’aquesta fantàstica obra, i ací un fragment del mateix espectacle.

Avui hem començat les classes a l’IES Pedreguer. Si bé el passat divendres ja anàrem a l’institut, llavors fou sols per tenir un primer contacte amb la nostra tutora i per rebre algunes indicacions generals sobre com aniria el curs enguany. Avui, però, ja hem anat de bon matí (a les 8h), i hem començat amb l’horari d’aquest curs. Enguany faré segon de batxillerat, i les meves assignatures seran: valencià, castellà, anglès, informàtica, història, història de l’art, llatí, grec i filosofia. D’aquestes, excepte informàtica i història totes van per a les PAU, per tant, aquest any ens haurem d’esforçar un poc més. Els professors són, excepte algunes excepcions, els mateixos de l’any passat. Aquest curs s’han unit les classes de segon de batxillerat científic, humanístic i de ciències socials i, per tant, som dinou alumnes a la mateixa classe (això en les assignatures comunes com valencià, castellà, anglès, filosofia…).
Bé, espere que enguany vaja tot bé!

Com segurament haureu notat, el blog ha canviat un poc. He decidit fer aquests canvis per tal de poder editar el codi font del blog, cosa que em permetrà canviar-li l’aspecte. Una de les novetats és una aplicació que ens permet veure la data de cada dia en llatí. Aquesta, però, és sols una de les novetats que vindran amb el temps, ja que poc a poc aniré dotant al blog d’un aspecte més personalitzat. Ara l’adreça tornarà a ser http://www.hicetnunc.tk, i a l’antic blog (http://blai.wordpress.com) ja no publicaré res més. Els comentaris fets fins al dia d’avui, podran ésser llegits en l’anterior adreça (http://blai.wordpress.com).

Valete!!

L’any 2003 vaig veure Master and Commander: Al otro lado del mundo, no havia anat al cine a veure, i la vaig veure a casa. Des de menut, sempre m’havien atret els vaixells i tot allò relacionat amb ells, i la pel·lícula va fer que se’m despertés la aquesta vena marinera. Em va encantar el film, i vaig decidir llegir el llibre en el qual estava basada la pel·lícula; i així vaig descobrir la meravellosa sèrie de Aubrey-Maturin de Patrick O’Brian.
Isla Desolación és el cinquè llibre de la sèrie (la qual ens conta les aventures de Jack Aubrey, capità de navili a l’Armada britànica durant les guerres napoleòniques, i Stephen Maturin, cirurgià, naturalista, espia i amic de Jack). Aquesta vegada, Jack i Stephen són enviats, a bord del Leopard (un navili de quarta classe), a rescatar el governador Blight, tristament famós pel motí de la Bounty. Jack i Stephen es dirigeixen a Austràlia amb les bodegues plenes de convictes condemnats a complir els seus càstigs a les colònies. Després de passar un gran nombre de dificultats (epidèmies, batalles, naufragis, tempestes…) el Leopard arriba al seu destí.
El llibre, com tots els de la sèrie, ens mostra meravellosament les condicions de vida en un vaixell de guerra de l’Armada reial britànica als segle XVIII i XIX. A més, podem fer-nos una idea de la societat de la època, així com del que significà la guerra contra Napoleó.
El llibre pot resultar pesat i difícil d’entendre per tots aquells que no estiguen familiaritzats amb els termes navals, però això es pot solucionar (com he fet jo, ja que quan vaig començar a llegir els llibres de la sèrie no sabia diferenciar entre una botavara i un bauprès) amb un altre llibre del mateix autor: Hombres de mar y guerra, la armada en tiempos de Nelson (està editat per edhasa).
La sèrie està editada per edhasa en castellà.

“―¿Sentiu la veu de Nímrodel? ―preguntà en Légolas―. Us cantaré una cançó de la donzella Nímrodel, que duia el mateix nom que el rierol al costat del qual vivia, fa molt, molt de temps. És una bella cançó en la llengua dels nostres boscos, però així és com fa en occità, i és com alguns la canten a Rivendell.
Amb una veu melodiosa que gairebé no se sentia entre el remoreig de les fulles que els cobrien, començà:

Si n’era una donzella
fa molt de temps,
resplendent de dia
com un estel.
El mantell duia tot blanc,
d’or el girell,
les sabates que calçava,
de gris i argent.

Un estel duia fermat
damunt el front,
a la seva cabellera
un llum pregon,
com aquell brancam daurat
on juga el sol,
a Lothlórien el bell
país del món.

Els cabells duia molt llargs,
el cos ben blanc.
Era molt bella, i lliure
sense entrebanc;
lleugera sempre corria
com el ventam
com la fulla del til·ler
sempre encavant.

Del Nímrodel a la riba,
on l’aigua salta,
vora fresquíssimes aigües,
clares sense falta,
sa veu forma una cascada
tota de plata,
que salta al gran bassal
que la llum banya. Continua llegint »