Hic et nunc

Quan anava a tercer d’ESO, el professor de castellà ens féu llegir el primer llibre de la saga del capità Alatriste. Em paregué un llibre sens dubte interessant i ben escrit, però no era del meu estil, no sé, tenia alguna cosa que no m’acabava d’agradar, i vaig decidir no començar el segon llibre de la saga.
Ahir, amb uns amics, vaig anar al cine a veure’n la pel·lícula. Després d’una enorme campanya de màrqueting, el film prometia, però em va defraudar lleugerament. La pel·lícula resumeix en 147 minuts els cinc llibres de la saga escrits fins al moment (almenys això és el que supose després d’haver vist la pel·lícula, ja que jo sols he llegit el primer volum), i això és una cosa que passa factura. Al meu parèixer, la pel·lícula sembla una successió de petites històries, independents les unes de les altres (sols tenen en comú a alguns dels personatges, com Alatriste, Íñigo Balboa…), sense una argument superior que les unisca. Açò, pot provocar que els espectadors acaben perdent-se a causa de la mescla de tants petits arguments en una sola pel·lícula.
A part d’açò, la pel·lícula està bastant ben feta. Els decorats presenten una gran qualitat, així com el vestuari dels personatges i la recreació de la societat de l’època. També cal destacar la banda sonora, que ens ajuda a endinsar-nos el segle XVII. A més, el repartiment de la pel·lícula compleix les expectatives a la perfecció, especialment Viggo Mortensen, el qual dóna vida meravellosament (si no tenim en compte el lleuger accent americà de l’actor) al capità Alatriste.
Doncs bé, en resum, és una pel·lícula entretinguda, i que supose que haurà agradat als seguidors de la saga, però que pot confondre al presentar una mescla massa espessa de diferents històries independents les unes de les altres.