Hic et nunc

Pareix que els aficionats a la saga de videojocs Total War estem d’enhorabona, ja que aquest Nadal sortirà a la venda un dels jocs més esperats del moment, Medieval II Total War. L’any 2001 Creative Assembly creà la sèrie Total War amb Shogun Total War, un videojoc ambientat en el Japó feudal, en el qual podíem desenvolupar el nostre imperi en un mapa de campanya per torns, al mateix temps que lluitar en les més terribles batalles en temps real. Després d’aquest arribà Medieval Total War, i amb ell l’acció es traslladà a l’Europa medieval. Aquesta nova entrega presentà importants novetats: gran quantitat de faccions (entre elles la Corona d’Aragó), aparició de les religions, major quantitat d’unitats…
El 2004 sortí a la venda el tercer joc de la sèrie, Rome Total War. Aquest fou una revolució en el món dels videojocs d’estratègia per torns, ja que presentava un nivell gràfic mai vist fins al moment. En aquesta ocasió l’acció es traslladà a l’antiga Roma, amb faccions com el senat, els grecs, macedònia, els gals…
Ara, fa uns mesos s’anuncià la futura eixida d’un nou videojoc de la saga, Medieval II Total War. En aquesta entrega, tornem a l’edat mitjana, aquesta vegada, però, amb una enorme millora dels gràfics i un canvi important en les faccions (tindrem la possibilitat de jugar amb la facció dels Estats Papals). Aquest cop podrem accedir, fins i tot, a la conquesta d’Amèrica.
Doncs bé, el joc promet, i molt, i esperem que no ens defraude.

L’any de gràcia de 1150 naix, a la terra de Gothia, Arn Magnusson, fill d’una família emparentada amb els llinatges reials noruecs i suecs. De petit, Arn, salva la vida gràcies a un miracle i els seus pares, convençuts que Déu reserva algun pla especial per a ell, el porten a un monestir, on és educat i entrenat en l’art de la guerra. Anys més tard, Arn és castigat per una passió carnal, i és condemnat per l’Església a convertir-se en cavaller templari a Terra Santa. Després de deu anys combatent contra els infidels, Arn salva la vida a Saladí, l’home que ha jurat alliberar la Ciutat Santa dels enemics cristians. Amb aquesta acció, Arn i Saladí, forjen un vincle d’amistat, a pesar d’estar separats per la cultura, la religió i la guerra. Aquest vincle ajudarà a Arn a salvar la vida i a tornar a la seva terra natal, després d’haver complit la seva penitència com a templari. Un cop a casa, Arn es retrobarà amb la seva estimada i buscarà la pau entre els llinatges enfrontats per la corona. Gràcies a tots els seus coneixements, adquirits durant el seu exili, i gràcies al grup d’artesans, constructors i metges que ha portat amb ell de Terra Santa, forjarà la creació del regne de Suècia i l’inici d’una nova època en tota Europa.
Jan Guillou, amb la seva trilogia de les croades, ens transporta magníficament a l’Europa dels segles XII i XIII i recrea magníficament la vida, tant al nord d’Europa, al regne de Suècia, com a Terra Santa. Guillou ens mostra d’una forma magistral el contrast entre la cultura nòrdica, més fosca i ignorant, i la cultura musulmana, més moderna i culta.
El llibre deixa entreveure el gran treball de documentació de l’autor, que dóna al text una gran versemblança.

La trilogia de les croades de Jan Guillou està editada en castellà per Planeta, de dues formes: una, sota el títol de El legado del templario, que conté, en un sol volum, els tres llibres de la sèrie; i l’altra amb els tres llibres de la sèrie per separat (La trilogía de las cruzadas I. Del norte a Jerusalén, La trilogía de las cruzadas II. El caballero templario i La trilogía de las cruzadas III. Regreso al norte). En català estan editats per La Campana, amb els títols de La trilogia de les croades I. El camí de Jerusalem, La trilogia de les croades II. El cavaller del temple i La trilogia de les croades III. El retorn a casa .

[Seguint l’exemple d’altres blogs, a partir d’avui podreu consultar una llista amb tots els llibres que vaig llegint, així com els seus respectius comentaris que aniré posant a l’apartat “llibres”]

Quan anava a tercer d’ESO, el professor de castellà ens féu llegir el primer llibre de la saga del capità Alatriste. Em paregué un llibre sens dubte interessant i ben escrit, però no era del meu estil, no sé, tenia alguna cosa que no m’acabava d’agradar, i vaig decidir no començar el segon llibre de la saga.
Ahir, amb uns amics, vaig anar al cine a veure’n la pel·lícula. Després d’una enorme campanya de màrqueting, el film prometia, però em va defraudar lleugerament. La pel·lícula resumeix en 147 minuts els cinc llibres de la saga escrits fins al moment (almenys això és el que supose després d’haver vist la pel·lícula, ja que jo sols he llegit el primer volum), i això és una cosa que passa factura. Al meu parèixer, la pel·lícula sembla una successió de petites històries, independents les unes de les altres (sols tenen en comú a alguns dels personatges, com Alatriste, Íñigo Balboa…), sense una argument superior que les unisca. Açò, pot provocar que els espectadors acaben perdent-se a causa de la mescla de tants petits arguments en una sola pel·lícula.
A part d’açò, la pel·lícula està bastant ben feta. Els decorats presenten una gran qualitat, així com el vestuari dels personatges i la recreació de la societat de l’època. També cal destacar la banda sonora, que ens ajuda a endinsar-nos el segle XVII. A més, el repartiment de la pel·lícula compleix les expectatives a la perfecció, especialment Viggo Mortensen, el qual dóna vida meravellosament (si no tenim en compte el lleuger accent americà de l’actor) al capità Alatriste.
Doncs bé, en resum, és una pel·lícula entretinguda, i que supose que haurà agradat als seguidors de la saga, però que pot confondre al presentar una mescla massa espessa de diferents històries independents les unes de les altres.

Després de l’aturada de les vacances, pareix que la blogosfera clàssica ja comença a tornar a la normalitat. Ana, fins ara al càrrec de Los Sueños de Hermes, ha tornat a la càrrega amb un nou blog anomenat Voces Griegas (desde Benicàssim), l’enllaç del qual he afegit a la llista de Webs Amigues. Los Sueños de Hermes, en canvi, ha passat a mans de Juanvi, del qual esperem gran quantitat de sorpreses per a aquest any. Sergi continua amb la seva activitat habitual (ara acaba de presentar-nos un nou encreuat clàssic, aquesta vegada sobre l’exèrcit romà). Sebastià, en canvi, encara no ha retornat a l’activitat, però esperem que ho faça prompte. I això és tot, esperem que aquest any els blogs clàssics continuen creixent i millorant.

Vale!