Hic et nunc

Aprofitant que demà tenim el primer examen de grec de 2n de Batxillerat, i que una part de la matèria d’aquest examen són les Guerres Mèdiques, ací us deixe un post sobre la batalla de Marató:

Les Guerres Mèdiques (no confondre-les amb cap enfrontament entre professionals de la salut ) enfrontaren els antics grecs amb l’Imperi Persa Aquemènida durant el segle V aC. Tot començà quan el rei persa Darios I, es féu amb el control del regne de Lídia el 546 aC. Aquest regne, governat per Cres, havia conquerit anteriorment les ciutats gregues de l’Àsia Menor, reduint quantitativament la seva prosperitat comercial.
Quan Darios I es féu amb el control de les polis de la Jònia grega, continuà amb la política d’afebliment comercial de les ciutats de l’Àsia Menor, açò féu sorgir un ressentiment contra l’opressor persa, cosa que aprofità el tirà Aristàgores de Milet per encapçalar una revolta l’any 499 aC. Aristàgores demanà ajuda a les ciutats de l’Hèl·lade, però sols Atenes i Erètria (a l’illa d’Eubea) acudiren en la seva ajuda. La rebel·lió fracassà, i la coalició hel·lènico-jònia fou derrotada pels perses. Darios I, vencedor, intentà imposar diplomàticament el seu poder sobre les polis gregues, però Atenes i Esparta s’hi oposaren, iniciant-se així la primera Guerra Mèdica.
L’estiu de l’any 490 aC, després de resoldre amb èxit diverses incursions en les illes de Naxos i Eubea, la poderosa armada de Darios I s’apressà a envair l’Àtica. La badia de Marató era el punt ideal per a fer-ho, segons aconsellà Hípies ―anterior tirà grec desterrat d’Atenes― ja que el paratge es trobava a tan sols mig centenar de quilòmetres al nord-est de la capital de l’Àtica. Comportava un refugi natural per a les naus, s’obria un àmplia planura on poder acampar i maniobrar amb la cavalleria i, a més, incloïa una font d’aigua dolça per a les tropes i els animals. Els perses s’hi establiren a l’extrem oriental.
Mentrestant, Atenes havia enviat allí un contingent que s’instal·là en la franja meridional per tal de bloquejar el camí a la ciutat. Uns reduïts efectius de Platea s’uniren als anteriors, però no les desitjades forces espartanes, a causa de la celebració de festivitats sagrades. Durant unes quantes jornades es mantingué un statu quo, que es trencà quan els asiàtics dividiren el seu exèrcit en dos: el general mede Datis, amb la major part de la cavalleria, salpà per a aproximar-se a Atenes per mar, i Artafernes es quedà a Marató per, després d’acabar amb Milcíades i els seus hoplites (del grec ὅπλον, escut rodó), dos o tres vegades inferiors en nombre, dirigir-se a la metròpoli per terra. Amb aquest canvi l’exèrcit aquemènida es veié reduït a 25.000 homes, mentre que els atenesos sumaven uns 10.000 hoplites. Els perses no comptaven amb que els seus adversaris lluitarien d’una forma insòlita: a mort, no fins vèncer tècnicament, i formats d’una forma original, en falanges.
A l’alba del dia 10 (o de l’11, 12 o 13) de setembre de l’any 490 aC, els grecs avançaren a la carrera cap a uns sorpresos aquemènides. Ho féren organitzats en dues columnes articulades per un cos central. Els perses, assolits sense tindre l’oportunitat d’usar els seus arcs, atacaren contra el cos central de l’enemic, a l’antiga usança. Ignoraven que, així, havien caigut en un parany. Penetraren en el centre de les tropes rivals sols per ésser envoltats pels flancs, on residia l’autèntica força dels grecs. Després de tres hores, els orientals supervivents, perseguits sense mirament fins al mar, aconseguiren abordar els seus vaixells. Al camp de batalla jeien uns 6.000 perses. Les baixes gregues ascendien a 192 morts.
Després d’aquesta gran victòria Milcíades marxà cap Atenes amb els seus soldats per tal d’esperar la flota d’Artafernes i Datis. Però aquests, veient tan protegida la ciutat, desistiren d’atacar i tornaren a la seva terra. Conta la llegenda que Filípides, un soldat atenès, fou manat per Milcíades a recórrer els 42 quilòmetres que separaven Marató d’Atenes per anunciar la victòria grega. Després d’anunciar-la amb la frase “Alegreu-vos, atenesos, hem vençut!“, s’enfonsà per l’esforç i morí, donant així la base a la marató moderna.
Els atenesos en vèncer a Marató, havien impedit la invasió de l’Àtica, guanyant quasi en solitari la primera Guerra Mèdica i salvant eixa innovadora forma de govern que començaven a assajar: la democràcia.