Hic et nunc

Aquesta nit he anat, amb uns amics, al cinema a veure Petita Miss Sunshine.
El film ens conta la història una família que decideix emprendre un viatge des d’Albuquerque, a l’estat de Nou Mèxic, fins a California, per tal que la petita de la casa participe en un concurs infantil de bellesa. Olive (la petita de la ca que es presentarà al concurs), Sheryl (la mare de la xiqueta, desbordada per la seva família), Richard (un fracassat que sols parla de ser un guanyador en la vida), Dwayne (el fill, adolescent, que llig a Nietzsche i que ha fet un vot de silenci), Frank (l’oncle, un homosexual deprimit i expert en Proust) i el Iaio (un ‘enamorat’ de les dones i addicte a la cocaïna) formen la família que a pesar dels problemes i els contratemps intentaran arribar al concurs per tal de fer realitat el somni d’Olive. Pel camí els personatges veuran trencar-se seves il·lusions, però continuaran endavant, sense mirar enrere llestos per afrontar els problemes que aniran sorgint, i que resoldran d’un grapat de formes d’allò més originals. Tot vist des d’un punt de vista còmic que ens ha arrencat més d’una forta rialla mentre la vèiem.
La pel·lícula, guanyadora d’uns quants premis (com el premi TCM del Públic del LIV Festival Internacional de cine de San Sebastià), m’ha semblat molt divertida i interessant, ja que combina a la perfecció moments de total comèdia amb alguns moments més dramàtics i tensos. A més, el càsting m’ha semblat genial, sobretot en el cas de Steve Carrell, que representa al deprimit germà homosexual de Sheril, el qual després d’intentar suïcidar-se a causa d’un desengany amorós i d’un problema laboral, torna a casa; l’altra interpretació que més m’ha agradat ha estat la de Paul Dano (en el paper de Dwayne), el qual, amb el seu silenci, ho deia tot.
Bé, si voleu passar una bona estona veien cinema de qualitat, aneu-la a veure, Petita Miss Sunshine no us decebrà.