Filologia clàssica? I això què és?
Dissabte 4 Novembre 2006
Últimament he estat rumiant sobre el meu futur universitari i per tant, sobre el meu futur laboral i personal. La primera feina que em cridà l’atenció fou la d’arqueòleg, però la vaig descartar prompte (sembla que ja no queden massa coses per descobrir). Després em vaig interessar per estudiar la carrera d’Història i convertir-me algun dia en professor; finalment també la vaig descartar a causa de l’elevat nombre de titulats en història que hi ha, i les poques places de docent d’aquesta matèria que s’ofereixen, a més, no em feia el pes estar estudiant cinc anys de la meva vida, com a mínim, per acabar de professor d’història en un institut, ensenyant els quatre mateixos temes de sempre (el col·lapse de l’Antic Règim, la Revolució Industrial, el colonialisme, la I Guerra Mundial, la II Guerra Mundial i la Guerra Freda). Al mateix temps que la porta de la història es tancava, se n’obrí una altra: aparegué la Filologia Clàssica (o sigui, estudiar Llatí i Grec clàssic).
A partir d’aquest moment l’escena que ara us descriuré s’ha repetit diverses vegades:
―I tu, què vols estudiar? ―diu la persona interessada.
― Filologia clàssica ― li responc jo.
―Filologia clàssica?!? ―em diu sorprès/a― i això què és?
― Llatí i grec ―torne a dir jo.
― Llatí i grec?!?! ―la sorpresa es multiplica―, i això perquè?
―Ei, doncs perquè m’agrada ―li dic.
― Però, això té alguna eixida?? Acabaràs de professor! ―Diuen amb una expressió de curiositat i de lleuger espant (perquè la gent s’espanta quan li dius que vols ser professor?)
― Sí, acabaré de professor; i què passa? ―responc.
― No, no passa res, què havia de passar, molt bé, molt bé. Però no has pensat d’estudiar alguna altra cosa?? ― respon la persona interessada.
―Doncs no, a mi m’agrada eixa ―dic jo.
― [Arribat aquest punt, cada persona em diu una cosa] No guanyaràs diners sent professor ―diuen uns―, però si això són llengües mortes ―diuen altres―, i si a més d’estudiar eixa, n’estudies una altra per si no trobes cap plaça? ―proposen alguns―, etc.
― Doncs mira, els diners no són el que més m’importa ―dic als primers―, són llegües mortes?? i tu que estàs parlant?? o és que el valencià va nàixer per generació espontània, sense cap llengua mare? ―dic als segons―, no trobaré plaça?? però si cada vegada hi ha menys filòlegs clàssics, i les places es mantenen, per tant, cada vegada tinc més possibilitats de trobar-ne una ― responc als tercers.
Doncs sí, açò m’ha succeït unes quantes vegades, sembla que a la gent li costi d’entendre que vull ser professor, i si a més vull ser professor d’una llengua “morta”, doncs això ja és el súmmum. Una cosa que sí que he pensat (i que m’han recomanat diversos professors) és fer la carrera de Filologia Clàssica i alhora alguna assignatura de la d’Història (si també m’agrada perquè no l’he d’estudiar?), així, en acabar la filologia, amb 2 o 3 anys més, podria tenir també el títol d’història. És una possibilitat. Ara, però, em dedicaré a acabar el batxillerat amb al major nota possible, després ja veurem.
Valete!
Dissabte 4 Novembre 2006 a les 16:27
Tu no faces cas del què diuen. Jo opine que no s’ha d’estudiar per aconseguir un bon treball o molts diners, sinó pel gust a saber una cosa, en el teu cas, si tens gust de saber llatí i grec, avant. ;-).
Jo també he estat reflexionant sobre això i el resultat es pot trobar en el meu blog (http://gftpklient.sourceforge.net/l2p/?p=68).
Dissabte 4 Novembre 2006 a les 18:36
Blai, la meua opinió ja la coneixes de sobres, així que no cal afegir res més.
Sols recorda allò del martell i el quadre de Rubens (tu ja m’entens), la vitalitat que alguns ensenyants de llengües “podrides” desprenen (tu ja me’entens) i una dada: trobe que tots els meus companys de promoció estan treballant i, a més, en allò que ens agrada… i això es nota, no?
(Ah, i compaginar clàssiques i història no està gens malament; a més sense significar cap maldecap per a qui ja té mitja carrera feta,
Dissabte 4 Novembre 2006 a les 19:14
Sí, jo ja t’entenc :). Per cert, revisa els comentaris del blog en proves.
Diumenge 5 Novembre 2006 a les 21:56
I si et pica la curiositat investigadora no descartes fer el doctorat fins on pugues que anem escassos d’investigació de qualitat. Per opositar a secundària sempre hi ha temps. Felicitats per la tria i endavant!
Dilluns 6 Novembre 2006 a les 00:24
Blai, el procés que expliques és molt semblant al que vaig seguir jo: jo també volia ser professor d’història (arqueòleg no) al principi i em vaig decantar per les clàssiques per les mateixes raons. Ara no me’n penedeixo, prefereixo ensenyar clàssiques que no socials. Realment el món clàssic és apassionant, sobretot -crec jo- si l’entens com una globalitat. En aquest sentit pot ser un bon complement la història. De tota manera m’imagino que hi ha experiències de tot tipus i que mai se sap què pot acabar passant. Però, vaja, che serà serà.
Pel que fa a la recerca sens dubte també pot ser apassionant. Ara, la carrera d’investigador pot ser molt ingrata i el món universitari decebedor.
Pel que fa a l’arqueologia me’n faig creus del que es continua descobrint (ho pots llegir als blocs de clàssiques) o del que encara queda per excavar (per exemple el 90% de la ciutat romana d’Empúries). El problema és la mala situació laboral de la professió.
Dilluns 13 Novembre 2006 a les 14:42
Me parece espléndido, Blai. Sumergirte en el mundo greco-latino y empaparte de la belleza y de la lucidez de pensamiento que emanan sus textos,te ayudará a comprender con más claridad tu presente además de proporcionarte un inmenso placer
En cuanto a tu intención de dedicarte a la enseñanza, si verdaderamente lo deseas, es una de las profesiones más bellas del mundo y que más satisfacciones puede dar, sobre todo si encuentras jóvenes alumnos como los que yo tengo el privilegio de tener.
Dilluns 13 Novembre 2006 a les 21:26
Nos halagas demasiado Carmen. Ya me gustaría a mi llegar a ser tan buen profesor como lo son los que tengo este año.
Dijous 16 Novembre 2006 a les 20:07
I que conste que això ho diu sense necessitat de que li pugen nota, oi?
Gràcies, Blai, comentaris com eixos fan que aquest món de l’ensenyament siga més agradable encara.
Divendres 17 Novembre 2006 a les 21:25
Hola, Blai,
no ens coneixem, tot i que segurament has llegit algún cop el meu blog.
Vull animar-te amb les clàssiques. Avui mateix he publicat en el blog unes paraules d’una noia de Huelva sobre això.
Com que veig que tens molts i bons assessors (Sergi, Sebastià…)no afegiré res més. Jo vaig estudiar a la UB, però d’això ja fa molts i molts anys. Per tant, no et serveix de gaire.
Una salutació ben cordial. Lluís
Dissabte 18 Novembre 2006 a les 01:07
Hola Lluís!
Prenc nota dels ànims i del que diu l’escrit que has penjat al teu blog.
Jejeje, no em puc queixar gens de l’assessorament, tot el contrari, agraïsc tot allò que em pugueu dir.
Gràcies pel comentari!