No tot el que és or és cosa que lluu
Dimarts 14 Novembre 2006
“No tot el que és or és cosa que lluu,
ni tot rodamón ha d’anar perdut;
el vell que és fort no sempre marceix,
el gebre no glaça la rel que enfondeix.
De les cendres fredes sorgirà un nou foc,
de les ombres fosques una llum com sol;
l’espasa trencada refer-se ha de llei,
qui no és coronat tornarà a ser rei.”
Aquestes dues estrofes (que ja vaig posar en l’antic hicetnun.tk) corresponen al capítol segon del segon llibre d’El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien. Aquest petit poema, recitat per Bilbo Saquet en el consell de N’Élrond, descriu el fat d’Àragorn, hereu de la casa d’Eléndil al tron de Góndor. A més, són els meus versos favorits de l’obra de Tolkien, tant per la magnífica traducció de Francesc Parcerisas, com pel significat que tenen.
Almarë!
Deixa un comentari