Hic et nunc

Una de les coses més preuades (o directament, la cosa més preuada) que tinc és la meua petita, molt petita, biblioteca. Perfectament es podria dir que sóc un bibliòfil, ja que tinc una forta devoció pels llibres que compre i també un bon grapat de manies al voltant d’aquests, per exemple: quan compre un llibre m’agrada olorar-ne les pàgines, no sé molt bé perquè, però ho faig, arribant a recordar després un llibre per la seva olor (sí, ja sé que és molt friki); una altra mania és el fet que no m’agrada gens que em canvien de lloc el llibre que estic llegint, o que el toquen sense ser-hi jo present, etc. A més, una de les meves majors aficions és passar-me una vesprada mirant llibres en una llibreria (encara que açò siga també la meva ruïna econòmica), en canvi, no sóc massa aficionat a agafar llibres d’una biblioteca pública. Bé, arribats fins aquest punt no em queda més remei que presentar-vos la meva, repetisc, ínfima biblioteca (cliqueu en l’imatge per augmentar-la). Ací va:
Començant per la part superior esquerra trobem l’edició il·lustrada per Alan Lee d’El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien (una obra mestra), al seu costat s’observa El Silmaríl·lion també de Tolkien (El Silmaríl·lion conta la història de la Terra Mitjana durant els temps anteriors a la Tercera Edat i la Guerra de l’Anell), a la dreta està l’edició normal d’El Senyor dels Anells. Si continuem cap a la dreta podem observar la Trilogia del Greal de Bernard Cornwell (Thomas, un jove arquer haurà d’allistar-se a l’exèrcit anglès durant la guerra dels Cent Anys per venjar-se dels assassins del seu pare, cosa que el portarà a iniciar la busca del Sant Greal), després trobem els volums de la sèrie Quint Licini Catus de Simon Scarrow (Catus és un esclau que es veu obligat a ingressar a les legions romanes en temps de l’emperador Claudi, embarcant-se en la conquesta de Britània), a continuació observem la Trilogia de les Croades de Jan Guillou (més informació ací), finalment tanca aquest prestatge, la sèrie de Colleen Mc Cullough sobre l’antiga Roma (magnífic relat sobre els últims anys de la república romana, des dels temps de Mari i Sul·la fins a Cèsar).
En el següent estant trobem, en posició horitzontal els dos primers llibres de la sèrie Discworld de Terry Pratchet (un relat fantàstic impregnat d’humor i poc trellat), ja verticals i de dreta esquerre, trobem, en primer lloc Homes de Mar i Guerra de Patrick O’Brian (magnifica obra sobre la vida en la marina britànica dels segles XVIII i XIX), seguidament està La màscara d’Atreu, d’A. J. Hartley (aquest encara no l’he llegit, però es tracta d’un thriller sobre la desaparició d’un dels tresors de l’antiga Grècia), després hi observem Els pilars de la terra de Ken Follett (magnífica obra sobre la construcció de la catedral gòtica de Kingsbridge), després hi ha una altra obra mestra, El nom de la rosa d’Umberto Eco (més informació ací), a continuació estan els set primers volums de la sèrie Jack Aubrey i Stephen Maturin de Patrick O’Brian (magnífica sèrie de novel·les sobre les aventures d’un capità de navili i del seu amic cirurgià i espia durant les Guerres Napoleòniques), si continuem trobem els tres volums de les Cròniques del Senyor de la Guerra de Bernard Cornwell (magnífic relat sobre el mite artúric, però vist des d’un punt de vista més històric i realista), seguidament hi observem la República de Plató (obra filosòfica que exposa en forma de diàleg, les principals idees platòniques al voltant del govern de la polis), a la dreta estan dels dos volums sobre la història de Roma d’Isaac Asimov (un resum de la història romana des de la fundació de l’urbs, al voltant del 753 aC fins a la caiguda de l’imperi romà el 476 dC), a continuació trobem els llibres Jo, Claudi i Claudi el déu, de Robert Graves (magnífiques obres que ens conten la vida de Claudi, emperador romà, i de la família imperial en els primera anys de l’Imperi), després observem la trilogia Jaume I el Conqueridor d’Albert Salvadó (aquesta meravellosament la vida del rei Jaume I), a la seva dreta hi ha la sèrie de Christian Jacq sobre el faraó Ramsés II (magnífica obra que ens apropa al regnat d’aquest emperador de l’Antic Egipte), finalment trobem dos llibres que encara no he llegit, es tracta de l’Anell de Jorge Molist (thriller al voltant d’un anell, l’última herència dels templers) i de L’últim merovingi de Jim Hougan (un altre thriller, aquest sobre una conspiració per fer tornar al poder la dinastia merovíngia).
El prestatge immediatament inferior està ocupat per la Gran Història Universal Planeta, interessant enciclopèdia sobre la història i prehistòria de la humanitat.
Al prestatge de baix trobem, en primer lloc L’última legió de Valerio Massimo Manfredi (un grup de legionaris aconsegueix rescatar l’últim emperador de l’Imperi, Ròmul August, de mans del bàrbar Odoacre, a partir d’ací començarà una fugida que els portarà als confins de l’imperi i els abocarà a un desti que mai havien imaginat), a continuació està La profecia Romanov de Steve Berry (Rússia, després del fracàs de la democràcia, decideix tornar al tsarisme, Miles Lord, membre de la comissió d’elecció del nou tsar es veurà obligat a elegir entre ser fidel a la seva empresa i acceptar el seu candidat o ser fidel a la realitat i investigar la fi dels Romanov per trobar un possible hereu directe), seguidament hi ha Eragon de Christopher Paolini (aquest encara no l’he llegit, però es tracta d’una novel·la fantàstica sobre un reialme dominat per un malvat rei que haurà d’ésser alliberat per Eragon, un jove camperol), a la seva dreta està La promesa de l’àngel de Frederic Lenoir i Violette Cabesos (Johanna, una arquòloga francesa, ha de desxifrar un enigma en l’abadia benedictina del Mont Saint-Michel), a continuació trobem tres llibres de l’escriptor Dan Brown, es tracta d’Àngels i dimonis (Robert Langdon és cridat per trobar una arma que pot destruir la Ciutat del Vaticà, Langdon haurà de recórrer els carrers de Roma buscant la bomba i resolent enigmes ―a mi em va agradar més que El Codi DaVinci), El Codi DaVinci (Langdon haurà de seguir les pistes deixades per Jacques Saunière abans d’ésser assassinat, açò el portarà a recórrer Paris, Londres…) i El gran engany (el descobriment d’un objecte estrany a l’àrtic porta a la NASA a enviar-hi a Rachel Sexton, analista d’intel·ligència de la Casa Blanca, les troballes d’aquesta la posaran en perill de mort), a la dreta d’aquests llibres està el primer volum de la Història de la Terra Mitjana editada per Christopher Tolkien (aquests llibres recullen els apunts de J. R. R. Tolkien que serien la base per a El Senyor dels Anells, El hobbit i El Silmaríl·lion), a continuació trobem els sis volums editats fins al moment de Harry Potter de J. K. Rowling, seguidament estan els primers cinc volums de la sèrie Richard Sharpe de Bernard Cornwell (Sharpe, fuseller de l’exèrcit britànic en la península Ibèrica durant la Guerra del Francès, viura mil i una aventures alhora que les tropes britàniques avancen per fer fora els francesos de la Península), després observem L’enigma de Cambises (el comissari Yusuf Jalifa i Tara Mullray, cadascú per la seva banda, es veuran implicats en un laberint d’intriga, fanatisme, política i arqueologia que els portarà a fer un descobriment molt important per a la història d’Egipte), finalment trobem dos llibres de Michael Curtis Ford que encara no he llegit, es tracta de L’odissea dels Deu Mil (Ford novel·litza l’Anàbasi de Xenofont) i Déus i Legions (Ford ens conta la vida de l’emperador Julià l’Apòstata).
A l’estant de baix podem trobar diversos llibres (com podeu veure en la imatge, està ple de llibres més petits), entre els quals destaquen els següents: Memòries d’Adrià de Marguerite Yourcenar (encara no l’he llegit, pero en aquest llibre Yourcenar ens conta la vida de l’emperador Adrià), Iacobus de Matilde Asensi (el papa Joan XXII encarrega a Galcerà de Born investigar les morts de Climent V, el seu predecessor, i Felip IV, rei de França; la investigació portarà Galceran fins al camí de Sant Jaume), El druida del Cèsar de Claude Cueni (Corisio és un jove celta que aspira en convertir-se en druida, el destí però, el portarà a servir Juli Cèsar en la guerra de les Gàl·lies), La germandat del Sant Sudari (un incendi en la catedral de Torí porta a l’investigador Marco Valoni i a Sofia Galloni a iniciar una investigació que els portarà a descobrir una germandat amb més de mil anys d’antiguitat), L’origen perdut de Matilde Asensi (aquest encara no l’he llegit, però tracta de com Arnau Queralt, informàtic i empresari, iniciarà una investigació sobre l’imperi Inca que el portarà a descobrir la realitat sobre la conquesta d’Amèrica), Les cendres del cavaller de Silvestre Vilaplana (en aquest llibre sen’s conta la vida de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc), La trilogia Alexandros de Valerio Massimo Manfredi (aquest ens conta la vida d’Alexandre Magne, des de la seva joventut fins a la seva mort després d’haver conquerit l’imperi persa) i finalment La Bíblia de fang (el descobriment d’unes tauletes de fang que poden provar l’existència del patriarca Abraham i de diversos fets relacionats amb l’Antic Testament, posarà en perill la vida de la seva descobridora i del seu equip d’arqueòlegs).
Finalment al prestatge inferior hi ha un parell d’enciclopèdies més.
A més d’aquests llibres n’hi han d’altres que no apareixen ací perquè o bé els he deixat a algú o bé perquè estan en l’altra prestatgeria que tinc, d’entre aquests caldria destacar: El hobbit de J. R. R. Tolkien (Bilbo Saquet es veu obligat a iniciar una aventura acompanyat per un grup de nans i un mag que el portarà a fer-se amb el tresor del drac Smaug), L’església del mar d’Ildefonso Falcones (més informació ací), Northumbria, L’últim regne de Bernard Cornwell (Uhtred és un jove saxó que de petit és segrestat pels víkings, els quals l’eduquen en les seves costums, Uhtred creixerà i haurà de decidir entre continuar amb els víkings o tornar als seus orígens), La llengua dels elfs de Luis González Baixauli (una gramàtica per al quenya, un dels idiomes inventats per Tolkien), la trilogia dels Misteris de l’abadia d’Alys Clare (el cavaller Josse d’Acquin és enviat a l’abadia de Hawkenlye per resoldre uns assassinats amb l’ajuda de l’abadessa Helewise), Ex libris de Ross King (al segle XVIII Lady Marchamont encarrega a un llibreter la busca d’un text perdut, el llibreter es veurà submergit en un món d’espies, codis xifrats, falsificacions…), L’últim Cató de Matilde Asensi (Ottavia Salina, paleògrafa del Vaticà, rep l’encàrrec d’investigar uns misteriosos assassinats; Salina iniciarà una investigació acompanyada per un arqueòleg egipci i un guàrdia suís que la portarà a recórrer diverses ciutats mediterrànies realitzant una sèrie de proves basades en la Divina Comèdia de Dante), etc.
Bé, espere que aquesta biblioteca particular es multiplique al llarg del temps, encara que per molt que cresca, sempre serà mínima comparada amb la quantitat de llibres que hi ha per llegir, com deia el savi ars longa, uita breuis.