Hic et nunc

Avui ha mort l’infame dictador xilè Augusto Pinochet. Aquest personatge, després de dirigir el cop d’estat de l’11 de setembre de 1973, en el qual derrocà en govern legítim i democràtic de la República de Xile, es convertí en el cap d’una dictadura marcada per una fortíssima repressió, que duraria 17 anys. Pinochet però, no mereix ser recordat, aquells que sí ho mereixen són les nombroses víctimes de la dictadura.
La presa del poder per Pinochet, admirador del nostre “amic” Francisco Franco, inicià una política contra els opositors al règim, que foren declarats «enemics de l’Estat». S’introduí com a política d’Estat la detenció, la tortura, l’assassinat, la desaparició o l’exili de tots aquells que havien estat involucrats amb el govern anterior. Tot açò provocà uns 2.095 morts, uns 1.102 «detinguts-desapareguts» i més de 700.000 exiliats.
Un de tots aquests desapareguts fou el valencià Antoni Llidó. Nascut a Xàbia el 1936, Llidó fou capellà abans de convertir-se en un “desaparegut” el 1974. Després d’haver treballat en pobles del País Valencià com Quatretondeta o Balones, fou destinat l’Hospital de la Marina del Ferrol, a Galícia. L’estiu de 1969 Llidó marxà cap a Xile, establint-se a Quillota, en la diòcesi de Valparaíso, on ja treballaven alguns sacerdots valencians; un cop allí inicià una important tasca social i política. Ací el trobà el cop de Pinochet el 1973. El valencià ja havia estat convidat a abandonar Xile pel bisbe de Valparaíso, un dels més integristes del país, però davant la negativa de Llidó, aquest fou suspès en l’exercici de les seves funcions sacerdotals, llavors s’integrà en el Movimiento de Izquierda Revolucionaria (MIR). Fou detingut el 1974, a finals de setembre, i fou empresonat en un recinte controlat per la DINA (Dirección de Inteligencia Nacional). Durant el seu captiveri fou durament torturat i objecte de burles per la seva condició de sacerdot. Diverses persones que estigueren en contacte amb ell durant la seva estança a la presó descriuen el seu estat de salut com a lamentable, sofria freqüents hemorràgies estomacals, tenia grans dificultats per a moure’s a causa dels colps i de l’aplicació d’electricitat a tot el cos durant diverses hores seguides… L’última notícia que es té de Llidó és que fou tret de la presó de Cuatro Álamos el 25 d’octubre de 1974, a partir d’ací es convertí en un desaparegut.
Llidó fou sols un més dels molts desapareguts i morts que hi hagueren durant l’infame règim de Pinochet, a la memòria de tots ells va dedicat aquest post.

PS (11/12/06): El diari electrònic Vilaweb ha publicat avui una interessant entrevista amb la germana d’Antoni Llidó.