Hic et nunc

Continuem amb el cicle sobre les Guerres Mèdiques amb la batalla de Salamina:

Deu dies després de les Termòpiles i Artemisi (si és que aquestes batalles es lliuraren al setembre i no a l’agost), els perses eren els amos de quasi tota Grècia. Sols la península del Peloponès quedava fora del seu domini. Fou el moment de màxima expansió de l’Imperi Persa Aquemènida. No obstant això, la flota de Xerxes I havia perdut uns 200 vaixells en una tempesta i en l’enfrontament del cap Artemisi i, a pesar d’haver guanyat a les Termòpiles, la victòria els havia sortit molt cara: havien perdut uns 20.000 homes per poder vèncer un miler de grecs i apoderar-se de l’Àtica i les regions col·lindants. Però si la situació era insatisfactòria per a ambdós bàndols, els grecs s’enduien la pitjor part. Els atenesos, per exemple, s’havien vist obligats a fugir a l’illa de Salamina i a l’Argòlida, per tal de salvar la vida abans de la crema de la seva ciutat. Llavors, un líder atenès, que ja havia demostrat el seu enginy en Artemisi, tornà a protegir la seva pàtria amb la seva sagacitat. Era Temístocles.
Aquest, en no aconseguir convèncer els seus aliats del consell hel·lè de que els seria més favorable combatre els perses per mar (i no per terra, com desitjaven la majoria de grecs), enganyà al propi Xerxes. Fou un ardit emprat per tal que la flota asiàtica es concentrara en la badia de Salamina, on estaven atracades les naus gregues, que es veieren obligades a iniciar la lluita. Entre el 28 i el 29 de setembre del 480 aC, la flota persa (al voltant de 800 vaixells perses més alguns vaixells aliats) i l’armada grega (unes 380 naus) es prepararen per entaular el combat. En sortir el sol, l’emperador aquemènida pogué observar amb orgull, des d’un turó, assegut al seu tron de marbre i plata, com els seus vaixells, formats en tres línies, estaven encarats a una sola línia de naus gregues.
No obstant això, la superioritat numèrica dels perses no era un avantatge en aigües tancades, entre l’illa de Salamina i el continent. Ans al contrari. Els hel·lens, durant sis hores, amb els atenesos al capdavant, es dedicaren a enfonsar amb els seus vaixells, més petits i àgils, els rivals perses, jonis i fenicis, que s’entorpien els uns als altres. Assetjats, col·lidien entre ells mentre els seus mariners i soldats queien a l’aigua i s’ofegaven o eren morts a cops de rem “com tonyines agafades amb una xarxa”, en paraules de l’autor de tragèdies Èsquil, present a la batalla.
Durant la jornada, Xerxes veié com una victòria segura es convertia en una derrota desastrosa: un terç o inclús la meitat de la seva flota havia estat destruïda. Centenars de vaixells i milers d’homes perduts. Els grecs sols perderen uns 40 vaixells i al voltant d’un centenar d’homes.
Després de Salamina, la primera gran batalla naval de la història, els perses es replegaren al port de Falèron, prop d’Atenes, Xerxes tornà a l’Àsia i els grecs agafaren les regnes de la Segona Guerra Mèdica. Per altra banda, amb un caràcter més universal, aquest enfrontament igualà en importància operativa les tropes terrestres i les tropes marítimes.

Pròximament, la batalla de Platea.