Hic et nunc

Fa un cert temps ja us vaig parlar d’aquest joc, fa unes setmanes, per fi, sortí al mercat i jo, com a bon seguidor de la sèrie Total War (integrada per Shogun Total War, Medieval Total War i Rome Total War), vaig anar a comprar-lo. Vaig comprar l’edició de col·leccionista, que contenia el joc, un documental en DVD sobre el procés de creació del joc, un CD amb la música del joc, una figureta de metall d’un soldat medieval, un mapa de tela amb el món de joc, un pòster de planificació de construccions, una edició especial del manual del joc i cinc postals inspirades en el joc. Ara, després de dues setmanes jugant-hi ja em veig en condicions de fer-ne un anàlisi profund. Ací va:

Medieval II Total War, com tots els jocs Total War, és un videojoc d’estratègia per torns, en el qual hem d’ocupar-nos de governar una facció per tal de portar-la a dominar el mapa (cada títol es desenvolupa en un entorn, per exemple, Shogun Total War està ambientat en el Japó medieval, Rome Total War, en l’Europa de l’antiguitat…). Per tal d’aconseguir el nostre objectiu haurem de dominar l’art de la política, la diplomàcia, el bon govern… però també haurem d’ésser hàbils en les batalles, i portar els nostres exèrcits a la victòria. Aquest cop, el període de joc comprèn entre l’any 1080 i el 1530, en plena edat mitjana.
Inicialment, en el mode de campanya disposem de poques faccions (Anglaterra, França, l’Imperi Romano-Germànic, Venècia i unes quantes més), però en avançar en el joc disposarem de molts més regnes (Bizanci, els Turcs, Portugal, Escòcia, Polònia, Milà…). Al començament d’una campanya (independentment de la facció que elegim) el nostre regne serà bastant reduït i haurem de modernitzar-lo (amb la construcció de nous edificis) i ampliar-lo (amb conquestes militars o mitjançant la diplomàcia).
Un punt molt important dins del joc és la religió (especialment si elegim una facció catòlica). La religió jugarà un paper fonamental en el joc, ja que ens ajudarà en el govern dels nostres dominis així com a augmentar-los. El papa, cap de la facció dels Estats Papals, podrà impedir-nos atacar altres regnes catòlics amb l’excomunió i podrà ajudar-nos a convocar croades contra territoris musulmans o ortodoxos (també podrà convocar croades en contra nostra si som excomunicats). Quan un papa muira, si disposem d’algun cardenal a la cúria romana, haurem de participar en l’elecció del nou papa, que podrà ser, fins i tot, algun dels nostres sacerdots.
També cal destacar el paper de la família reial de la facció elegida, inicialment la nostra família constarà d’uns pocs membres, però, a poc a poc, aquesta anirà creixent, a base de matrimonis, naixements, adopcions… cosa que ens permetrà disposar d’un major nombre de generals per dirigir les tropes en la batalla.
Quan se’ns presente l’ocasió de lluitar haurem d’elgir entre que ho faça l’ordinador per nosaltres o fer-ho nosaltres mateixos. Si elegim aquesta darrera opció, passarem al mode de batalla. En el mode de batalla, ens traslladem al camp elegit per a la lluita (que pot ser una batalla campal o un setge). Un cop allí, haurem de controlar les nostres tropes (organitzades en grups d’entre 20 i 60 homes) ni dirigir-les a la victòria. Disposarem d’unitats de cavalleria, infanteria, armes per al setge i fins i tot, algunes armes de foc (com trabucs i canons) en l’última etapa del joc.
El mode de batalla destaca per la magnífica qualitat gràfica tant del terreny de batalla com de les unitats, que han estat recreades amb un rigor històric impressionant. El motor gràfic del joc permet batalles de més de 10.000 unitats, recreades amb un detall meravellós i que es mouen amb total naturalitat.
Una de les novetats d’aquest títol respecte als anteriors és l’aparició, per primera vegada, del continent americà. Aquest cop, arribat un cert punt del joc, podrem enviar tropes a conquerir el Nou Món, per fer-ho, però, haurem de combatre amb els asteques. Una altra novetat (i al meu parer, una enorme errada) és la no inclusió de la Corona d’Aragó al joc (al Medieval Total War apareixia, i en la seva expansió, fins i tot es podia jugar amb ella) i la inclusió d’una facció anomenada “España” en comptes d’una anomenada Castella.
En conclusió, Medieval II Total War és una meravella de joc (i una meravella haurà de ser l’ordinador que emprem per jugar amb ell, ja que tots aquests detalls gràfics fan necessària una bona màquina), que agradarà a tots els aficionats al gènere de l’estratègia i sobretot als aficionats a l’estratègia per torns. En conjunt, es podria dir que no canvia massa respecte al seu predecessor, Rome Total War, però el fet d’estar ambientat en altra època històrica ja li dóna certa novetat (així com altres primícies que ja he comentat dalt). Bé, si no us voleu gastar un dineral en el joc, sempre us podeu comprar la versió comercial (i no la de col·lecionista) o adquirir-lo per altres mitjans menys… convencionals, ja m’enteneu.

Ací podreu trobar algunes imatges del joc preses per mi mateix. I ací alguns vídeos des de YouTube.