Hic et nunc

L’any 66 aC Luci Sergi Catilina es presenta a les eleccions al consolat de Roma, pero és esborrat de les llistes de candidats en ser acusat de malversació de fons durant el seu pretorat a la província d’Àfrica.
El 65 aC Catilina és acusat de concussió, i portat de nou a judici, però finalment és absolt. El 64 aC Catilina es presenta a les eleccions del 63 contra Marc Tul·li Ciceró, i és derrotat, obtenint Ciceró el consolat. Catilina decideix passar a l’acció i encarrega a Gai Manli (antic centurió de l’exèrcit de Sul·la) la formació d’un exèrcit popular a Etrúria. Ciceró convoca el Senat, que atorga als cònsols poders dictatorials. Catilina, furiós, decideix incendiar secretament Roma mentre l’exèrcit de Manli es dirigeix cap a Roma. Els conjurats es reuneixen per acabar amb Ciceró, però aquest és advertit de la conjuració i salva la vida.
Llavors Ciceró convoca el Senat i pronuncia la Primera Catilinària, per convèncer al Senat de la necessitat d’aturar la conjuració. Catilina fuig de Roma, deixant-hi els seus partidaris. Mentre Catilina arriba al campament de Manli, Ciceró pronuncia la Segona Catilinària, en la qual desemmascara els partidaris de la conjuració. El tres de desembre, Ciceró deté els conjurats i es dirigeix al Senat, en acabar-se la sessió, Ciceró pronuncia la Tercera Catilinària en la qual comunica al poble les mesures preses contra els conjurats. Dos dies després, Ciceró torna a convocar el Senat i pronuncia la Quarta Catilinària, preconitzant l’execució de tots els partidaris de Catilina.
Setmanes més tard, un exèrcit romà s’enfronta a l’exèrcit de Catilina i Manli; els revoltats són derrotats i Catilina mor en el combat.

Aquest fragment pertany a la IV Catilinària, pronunciada davant el Senat el 5 de desembre de l’any 63 aC.

Video, patres conscripti, in me omnium vestrum ora atque oculos esse conversos, video vos non solum de vestro ac rei publicæ, verum etiam, si id depulsum sit, de meo periculo esse sollicitos. Est mihi iucunda in malis et grata in dolore vestra erga me voluntas.

«Veig, oh pares conscrits!, que les cares i els ulls de tots vosaltres s’han tornat cap a mi; veig que esteu inquiets, no sols pel vostre propi perill i el de la república, sinó també, si açò és apartat, pel meu. La vostra inclinació cap a mi és agradable enmig dels mals, i grata enmig de la pena».

PS: Si la traducció té algun error comuniqueu-me’l, per favor.