Hic et nunc

Acabem avui el cicle sobre les Guerres Mèdiques amb la batalla de Platea:

Quan Xerxes I tornà a Àsia després de la batalla de Salamina (no per covardia, com diu Èsquil en Els perses, sinó per assegurar Jònia), deixà a les ordres del seu cunyat Mardoni les tropes aquemènides més selectes estacionades en Grècia. Mardoni passàl’hivern a Tessàlia i a la primavera tornà a prendre Atenes, els habitants de la qual fugiren, de nou, a l’illa de Salamina. Els atenesos sol·licitaren l’ajuda d’Esparta i d’altres polis del seu entorn mentre l’exèrcit persa (comandat per Mardoni i integrat per més de 120.000 unitats, incloent-hi alguns socis hel·lens) s’acantonava prop de Platea, a la Beòcia. Alhora, els grecs (amb l’espartà Pausànies al capdavant i amb prop de 110.000 homes: uns 40.000 hoplites i 35.000 efectius lleugers aliats, així com 35.000 ilotes lacedemonis) es reuniren als peus del mont Citeró. Mai s’havia format un exèrcit tan panhel·lènic, a més d’Atenes, Esparta i Platea, estava constituït per efectius d’una trentena de regions més.
La batalla de Platea, en realitat, fou un conjunt d’operacions disperses que culminà amb el combat final del 27 d’agost de 479 aC. Inicialment, durant dues o tres setmanes, les forces contendents no iniciaren moviments rellevants, i es limitaren a petites incursions dirigides a acabar amb les provisions de l’adversari.
El matí del 27 d’agost Mardoni interpretà erròniament un desplaçament de l’enemic. Suposà que els hel·lens havien abandonat el seu campament i que retrocedien. La realitat era que els atenesos s’havien retirat a l’altre costat del mont Citeró, per reorganitzar-se després d’un petit enfrontament amb els perses pocs dies abans. Els atenesos estaven acompanyats per altres divisions aliades, la rereguarda de les quals estava ocupada per les tropes més preparades, les espartanes. El comandant aquemènida veié en aquests moviments una disputa interna i pensà que els grecs havien trencat la seva coalició, així que es llançà ràpidament i desordenada contra la rereguarda lacedemònia. El seu comandant, Pusànies, envià llavors un missatge als atenesos per tal que tornaren a ajudar-los. Mentrestant, Pausànies i els seus contingueren els perses amb 50.000 compatriotes i 3.000 unitats aliades. La lluita fou acarnissada, amb gran quantitat de baixes en ambdós bàndols, però principalment en el grec, fins que un veterà espartà aconseguí matar Mardoni.
Llavors els perses es desbandaren, retirant-se cap al seu campament on es resguardaren. Els lacedemonis no eren molt hàbils en l’art del setge, així que esperaren l’arribada dels atenesos (més versats en aquest art), que obriren una bretxa en les defenses aquemènides, irrompent en el campament. La resta fou una carnisseria. De les desenes de milers d’efectius que havia liderat Mardoni, sols es prengueren 3.000 presoners, encara que uns pocs perses aconseguiren escapar. Els grecs, a més, s’apoderaren d’un abundant botí.
No s’obtingué una pau definitiva a partir de la victòria grega a Platea, que es desenvolupà potser al mateix temps que una altra marítima en el promontori de Micala, enfront de l’illa de Samos. No obstant això, Platea marcà una fita de gran importància en ls Guerres Mèdiques. Després de Platea, la lluita amb els perses es traslladà a Àsia: la Grècia europea havia estat alliberada.

Ací us deixe un enllaç a una interessant aplicació que permet veure, amb el Google maps, els emplaçaments de les batalles i de diversos esdeveniments relacionats amb les Guerres Mèdiques.