Hic et nunc

Avui, dia de Sant Antoni, no hem anat a l’institut, així que aquest matí he anat a veure la típica benedicció dels animals del dia de Sant Antoni. A Pedreguer, la tradició porta a la gent a reunir-se a la plaça amb els seus animals de companyia (hem pogut veure des de gossos i gats, fins a cavalls i iguanes) per pujar en processó, acompanyat la figura de Sant Antoni, fins a la Capelleta de Sant Blai, on es produeix la benedicció i el repartiment del pa beneït.
Després de pujar-hi i assistir a la benedicció (i de fer unes quantes fotos amb la càmera nova), hem anat a dinar a la caseta d’un amic. Després d’estar una bona estona barallant-nos amb el carbó, que no era de massa bona qualitat, ho hem deixat estar i hem canviat el sistema tradicional per un de més modern i pràctic, el foguer de gas butà. Finalment hem dinat la carn torrada i, en acabar, i per baixar-ho tot, hem decidit pujar als Molinets (la informació que us facilite a continuació l’he extret de la web de l’Ajuntament de Pedreguer).
Els Molinets són, avui, dues torres que formen part del paisatge de Pedreguer, però fa temps foren molins fariners amb les veles al vent que n’aprofitaven la força motriu en benefici de l’home. Els cereals, sobretot el blat, eren cabdals en l’alimentació humana i ocupaven gran part de les terres de conreu. Així doncs, moldre el gra era una necessitat resolta per aquestes dues construccions. Els molins de Pedreguer tenen les mateixes característiques constructives, però diferent grandària. Tots dos són contemporanis i foren construïts al voltant de l’any 1850. Són edificis de planta circular i lleugerament troncocònics, més alts que amples, i que s’emmarquen dins el tipus de molí mediterrani. El mur exterior és de pedra de paredat travada amb morter de calç i arriba a una grossària de més de metre i mig. L’interior es divideix en tres plantes: la inferior, la cambreta i la sala superior que és el lloc on es situava la maquinària, les moles, etc. És per això que el forjat de la planta de dalt, que es realitzà amb una volta d’un quart d’esfera i un arc de mig punt de carreus de tosca (arenisca), havia de ser molt resistent. D’aquest mateix material són les brancalades de portes i finestres.
La planta baixa servia per a emmagatzemar el gra i arreplegar la farina del fariner en sacs. En aquesta sala es localitza l’única porta d’accés, orientada a l’oest/sud-oest. La del molí més g ran és allindada, la del més menut, en canvi, forma un arc angular. A la dreta de la porta sempre hi ha una escala circular que recorre la paret de l’edifici. Excepte els primers graons, d’obra, la resta són lloses de pedra calcària encastades a la paret.
Entre la planta inferior i la superior estava la cambreta, amb el pis de bigues i de fusta i motlades d’algeps, que servia per a diferents tasques (guardar els estris del molí, dormir…)
El pis superior era el principal espai de treball del molí i la seva raó de ser. Allí s’ubicava la maquinària de fusta i les moles de pedra. La força del vent feia girar les quatre aspes amb veles de tela que feien rodar la maquinària i les moles que molien el gra. La coberta de forma cònica, la maquinària i d’altes elements han desaparegut amb el pas del temps, ja que eren de materials peribles. Tan a un molí com a l’altre, en la sala superior s’obrin a l’exterior dues finesters, una dalt mateix de la porta d’accés a l’edifici, i l’altra contraposada i lleugerament desviada.
Darrere del molí més gran, cap a l’est, trobem una cisterna excavada en la roca per a l’abastiment d’aigua del molí.
Un cop visitats els Molinets, hem baixat i ens hem dirigit cadascú a casa seva.

Ací us deixe un enllaç a unes quantes fotos del dia, tant de la benedicció dels animals, com del dinar i de la pujada als Molinets.

Vale!