Hic et nunc

Es suposa que segon de batxillerat és un curs en el qual els alumnes estan diàriament estressats, sense temps lliure, amb exàmens cada setmana… però em sembla que aquest no és el meu cas ni el dels meus companys de classe. Sempre havíem pensat que quan estiguérem a segon de batxillerat no podríem respirar i ens passaríem les vesprades estudiant i pensant en el selectiu. Aquesta idea moltes vegades ha estat fomentada per alguns professors, que, no sé si amb l’esperança de fer-nos estudiar més, ens contaven terribles històries sobre aquest curs.
Doncs bé, en començar aquest curs estàvem tots bastant expectants, serien certes les històries que ens havien contat?, seria tan terrible el cèlebre selectiu? Em sembla que segon de batxillerat ens ha decebut. En el que portem de curs encara no ens hem vist assetjats per cap tasca sobrehumana, no hem tingut més de dos exàmens en un sol dia i es podria dir que estem molt més relaxats que l’any passat. Ara bé, el selectiu s’apropa, i això ens hauria de preocupar. Doncs no, estem igual de tranquils. Després de conèixer en què consisteixen els exàmens de selectivitat se’ns ha caigut un mite, esperàvem més (es podria dir que el selectiu són uns quants comentaris de text i els exàmens de les matèries pròpies de cada modalitat, res de l’altre món).
Bé, tampoc cal passar-se’n, supose que a partir d’ara els professors començaran a donar-nos canya i nosaltres anirem estressant-nos cada vegada més i més fins arribar al 13 de juny, el dia del primer examen. Segurament d’ací a tres mesos, quan queden poques setmanes per al dia D (o hauríem de dir dia S?) i estiguem assetjats d’exàmens per totes bandes, amb les tropes neuronals delmades de tant estudiar i amb les defenses mentals derruïdes pels nervis pre-selectiu, no parlaré igual que ho faig avui, però ja ho deia Horaci, carpe diem!