Hic et nunc

El pròxim dijous dia vuit de febrer tenim examen de grec sense diccionari. La prova consistirà en la anàlisi i la traducció d’algun fragment extret d’un dels set primers paràgrafs de l’Apologia de Sòcrates del grec Xenofont i d’unes preguntes sobre dos temes de cultura (la Guerra del Peloponès i el paper de la dona en la societat grega). Ací us deixe els quatre primers paràgrafs de l’obra amb la seva traducció (demà els tres següents):

1 Σωκράτους δὲ ἄξιόν μοι δοκεῖ εἶναι μεμνῆσθαι καὶ ὡς ἐπειδὴ ἐκλήθη εἰς τὴν δίκην ἐβουλεύσατο περί τε τῆς ἀπολογίας καὶ τῆς τελευτῆς τοῦ βίου. γεγράφασι μὲν οὖν περὶ τούτου ἄλλοι καὶ πάντες ἔτυχον τῆς μεγαληγορίας αὐτοῦ· ᾧ καὶ δῆλον ὅτι τῷ ὄντι οὕτως ἐρρήθη ὑπό Σωκράτους. ἀλλ ‘ ὅτι ἤδη ἑαυτῷ ἡγεῖτο αἱρετώτερον εἶναι τοῦ βίου θάνατον, τοῦτο οὐ διεσαφήνισαν· ὥστε ἀφρονεστέρα αὐτοῦ φαίνεται εἶναι ἡ μεγαλεγορία.

2 Ἑρμογένης μέντοι ὁ Ἱππονίκου ἑταῖρός τε ἦν αὐτῷ καὶ ἐξήγγειλε περὶ αὐτοῦ τοιαῦτα ὥστε πρέπουσαν φαίνεσθαι τὴν μεγαληεγορίαν αὐτοῦ τῇ διανοίᾳ. ἐκεῖνος γὰρ ἔφη ὀρῶν αὐτόν περὶ πάντων μᾶλλον διαλεγόμενον ἢ περὶ τῆς δίκης εἰπεῖν·

3 οὐκ ἐχρῆν μέντοι σκοπεῖν ὦ Σώκρατες, καὶ ὅ τι ἀπολογήση; τὸν δὲ τὸ μὲν πρῶτον ἀποκρίνασθαι· οὐ γὰρ δοκῶ σοι ἀπολογεῖσθαι μελετῶν διαβεβιωκέναι; ἐπεὶ δ ‘ αὐτὸν ἐρέσθαι· πῶς; ὅτι οὐδὲν ἄδικον διαγεγενημαι ποιῶν· ἥνπερ νομίζω μελέτην εἶναι καλλίστην ἀπολογίας.

4 ἐπεί δὲ αὐτὸν πάλιν λέγειν· οὐχ ὀρᾷς τὰ Ἀθηναίων δικαστήρια ὡς πολλάκις μὲν οὐδὲν ἀδικοῦντας λόγῳ ἀχθεσθέντες ἀπέκτειναν, πολλάκις δὲ ἀδικοῦντας ἢ ἐκ τοῦ λόγου οἰκτίσαντες ἢ ἐπιχαρίτως εἰπόντας ἀπέλυσαν; ἀλλὰ ναὶ μὰ Δία, φάναι αὐτὸν, καὶ δὶς ἢδη ἐπιχειρήσαντός μου σκοπεῖν περὶ τῆς ἀπολογίας ἐναντιοῦταί μοι τὸ δαιμόνιον.

1 Em sembla que és just recordar Sòcrates i com, després que fou cridat a juí, medità, no sols sobre la defensa, sinó també sobre la fi de la vida. I sens dubte, no sols altres han escrit sobre açò, sinó que també tots trobaren l’altivesa d’aquest : per això també és evident que en realitat Sòcrates parlà així. Però no van explicar açò, que pensava que ja era per a ell més preferible la mort que la vida: d’aquesta manera, sembla que la seva altivesa és més insensata.

2 Tanmateix, Hermògenes el d’Hipònic, era un company per a ell i contà sobre ell que l’altivesa d’aquest evidentment convenia a la seva manera de pensar. Doncs aquell diu que, veient-lo conversant sobre tot més que sobre el juí, digué:

3 “Però no seria necessari, oh Sòcrates, examinar també allò que al·legaràs en la teva defensa?” i aquest contestà açò primer: “doncs no et sembla que m’he passat la vida preocupant-me de defensar-me?” i després ell preguntà: “com és això?”, “perquè he viscut sense fer res injust: pense que aquest costum precisament és la més bella defensa”.

4 I després aquell digué de nou: “No veus com els tribunals dels atenesos, en moltes ocasions, condemnaren a mort als que no van fer cap injustícia, havent estat seduïts per la paraula, i, en moltes altres, van absoldre els que van fer injustícies o havent-se compadit per la paraula o havent parlat a [els absolts] agradosament?”, “però, per Zeus!” digué aquell “havent intentat dues vegades ja reflexionar sobre la meva defensa, el geni se’m va oposar”.