Hic et nunc

Ahir per la vesprada, mentre passejava per Flickr, i veient la gran quantitat de fotografies de Pedreguer que hi ha en aquest servei d’allotjament d’imatges, vaig decidir reunir-les totes en un grup anomenat “Pedreguer“. Aquest grup està obert a tots aquells que vulguen posar-hi les seves imatges d’aquest bonic poble de la Marina Alta, siguen o no naturals de Pedreguer. Jo en vaig pujar unes deu i espere anar pujant-ne més, alhora que m’agradaria que hi col·laboràreu pujant les vostres, segur que magnífiques, fotografies d’aquest meravellós poble que és Pedreguer per tal de donar-lo a conèixer a tots aquells usuaris que estiguen interessats en ell. Si voleu accedir al grup féu clic en la imatge de la dreta d’aquestes línies.
Si teniu algun dubte no vacil·leu en comunicar-me’l amb un comentari o enviant-me un e-mail a blaiserver@gmail.com. Moltes gràcies!

Com us deia ahir, ací us deixe del cinquè al setè paràgrafs de l’Apologia de Sòcrates de Xenofont amb la seva traducció:

5 ὡς δὲ αὐτὸν εἰπεῖν· θαυμαστὰ λέγεις, τὸν δ ‘ αὗ ἀποκρίνασθαι· ἦ θαυμαστὸν νομίζεις εἰ καὶ τῷ θεῷ δοκεῖ ἐμὲ βέλτιον εἶναι ἤδη τελευτᾶν; οὐκ οἶσθα ὅτι μέχρι μὲν τοῦδε οὐδενὶ ἀνθρώπων ὐφείμην βέλτίον ἐμου βεβιωκέναι; ὄπερ γὰρ ἤδιστόν ἐστιν, ἤδειν ὀσίως μοι καὶ δικαίως ἅπαντα τὸν βίον βεβιωμένον· ὤστε ἰσχυρῶς ἀγάμενος ἐμαυτὸν ταὐτὰ ηὕρισκον καὶ τοὺς ἐμοὶ συγγιγνομένους γιγνώσκοντας περὶ ἐμοῦ.

6 νῦν δὲ εἰ ἔτι προβήσεται ἡ ἡλικία, οἶδ ‘ ὅτι ἀνάγκη ἔσται τὰ τοῦ γήρως ἀποτελεῖσθαι καὶ ὀρᾶν τε χεῖρον καὶ ἀκούειν ἧττον καὶ δυσμαθέστερον εἶναι καὶ ὧν ἔμαθον ἐπιλησμονέστερον. ἤν δὲ αἰσθάνωμαι χείρων γιγνόμενος καὶ καταμέμφωμαι ἐμαυτόν, πῶς ἄν, εἰπεῖν, ἐγὼ ἔτι ἂν ἡδέως βιοτεύοιμι;

7 ἴσως δέ τοι, φάναι αὐτόν, καὶ ὁ θεὸς δι ‘ εὐμένειαν προξενεῖ μοι οὐ μόνον τὸ ἐν καιρῷ τῆς ῾λικίας καταλῦσαι τὸν βίον, ἀλλὰ καὶ τὸ ᾖ ῥᾷστα. ἢν γὰρ νῦν κατακριθῇ μου, δῆλον ὄτι ἐξέσται μοι τῇ τελευτῇ χρῆσθαι ἢ ῥᾴστη μὲν ὑπὸ τῶν τούτου ἐπιμεληθέντων κέκριται, ἀπραγμονεστάτη δὲ τοῖς φίλοις, πλεῖστον δὲ πόθον ἐμποιοῦσα τοῦ τελευτώντος, ὅταν γὰρ ἄσχημον μὲν μεδὲν μεδὲ δισχερές ἐν ταῖς γνώμαις τῶν παρόντων καταλείπηται, ὑγιὲς δὲ τὸ σῶμα ἔχων καὶ τὴν ψυχὴν δυναμένην φιλοφρονεῖσθαι ἀπομαραίνηται, πῶς οὐκ ἀναγκη τοῦτον ποθεινὸν εἶναι;

5 Atès que aquell digué: “Dius coses estranyes”, aquest contestà de nou: “realment consideres estrany si també sembla a la divinitat que és millor que jo muira ja? no saps que fins ací no he reconegut a cap dels homes haver viscut millor que jo? I, el que precisament és més agradable, havia comprès que per a mi tota la vida havia passat amb pietat i justícia: de manera que, admirant-me molt a mi mateix, em vaig adonar que també els que tenien relacions amb mi opinaven sobre mi el mateix.

6 I ara, si l’edat encara avança, sé que serà necessari pagar les xacres de la vellesa i no sols veure pitjor, sinó també escoltar amb més dificultat i ser més ximple i més oblidadís d’aquelles coses que vaig aprendre. Però si me n’adone que arribe a ser pitjor i em censure a mi mateix”, digué “com podria viure encara dolçament?”

7 “Però”, digué ell “igualment també la divinitat per benevolència em procura, no sols morir en el moment oportú de la vida, sinó també morir de la manera més fàcil possible. Doncs si ara se’m condemna és evident que em serà possible disposar de la mort, que és considera no sols la més fàcil per als que s’ocuparen d’açò, sinó també la més tranquil·la per als amics i la que provoca la major nostàlgia dels morts. Doncs quan no es deixa darrere cap cosa vergonyosa ni penosa en els ànims dels presents i es mor amb el cos sa i l’ànima que pot mostrar afecte, com no és necessari que aquest siga digne d’enyorança […]”.

El pròxim dijous dia vuit de febrer tenim examen de grec sense diccionari. La prova consistirà en la anàlisi i la traducció d’algun fragment extret d’un dels set primers paràgrafs de l’Apologia de Sòcrates del grec Xenofont i d’unes preguntes sobre dos temes de cultura (la Guerra del Peloponès i el paper de la dona en la societat grega). Ací us deixe els quatre primers paràgrafs de l’obra amb la seva traducció (demà els tres següents):

1 Σωκράτους δὲ ἄξιόν μοι δοκεῖ εἶναι μεμνῆσθαι καὶ ὡς ἐπειδὴ ἐκλήθη εἰς τὴν δίκην ἐβουλεύσατο περί τε τῆς ἀπολογίας καὶ τῆς τελευτῆς τοῦ βίου. γεγράφασι μὲν οὖν περὶ τούτου ἄλλοι καὶ πάντες ἔτυχον τῆς μεγαληγορίας αὐτοῦ· ᾧ καὶ δῆλον ὅτι τῷ ὄντι οὕτως ἐρρήθη ὑπό Σωκράτους. ἀλλ ‘ ὅτι ἤδη ἑαυτῷ ἡγεῖτο αἱρετώτερον εἶναι τοῦ βίου θάνατον, τοῦτο οὐ διεσαφήνισαν· ὥστε ἀφρονεστέρα αὐτοῦ φαίνεται εἶναι ἡ μεγαλεγορία.

2 Ἑρμογένης μέντοι ὁ Ἱππονίκου ἑταῖρός τε ἦν αὐτῷ καὶ ἐξήγγειλε περὶ αὐτοῦ τοιαῦτα ὥστε πρέπουσαν φαίνεσθαι τὴν μεγαληεγορίαν αὐτοῦ τῇ διανοίᾳ. ἐκεῖνος γὰρ ἔφη ὀρῶν αὐτόν περὶ πάντων μᾶλλον διαλεγόμενον ἢ περὶ τῆς δίκης εἰπεῖν·

3 οὐκ ἐχρῆν μέντοι σκοπεῖν ὦ Σώκρατες, καὶ ὅ τι ἀπολογήση; τὸν δὲ τὸ μὲν πρῶτον ἀποκρίνασθαι· οὐ γὰρ δοκῶ σοι ἀπολογεῖσθαι μελετῶν διαβεβιωκέναι; ἐπεὶ δ ‘ αὐτὸν ἐρέσθαι· πῶς; ὅτι οὐδὲν ἄδικον διαγεγενημαι ποιῶν· ἥνπερ νομίζω μελέτην εἶναι καλλίστην ἀπολογίας.

4 ἐπεί δὲ αὐτὸν πάλιν λέγειν· οὐχ ὀρᾷς τὰ Ἀθηναίων δικαστήρια ὡς πολλάκις μὲν οὐδὲν ἀδικοῦντας λόγῳ ἀχθεσθέντες ἀπέκτειναν, πολλάκις δὲ ἀδικοῦντας ἢ ἐκ τοῦ λόγου οἰκτίσαντες ἢ ἐπιχαρίτως εἰπόντας ἀπέλυσαν; ἀλλὰ ναὶ μὰ Δία, φάναι αὐτὸν, καὶ δὶς ἢδη ἐπιχειρήσαντός μου σκοπεῖν περὶ τῆς ἀπολογίας ἐναντιοῦταί μοι τὸ δαιμόνιον.

1 Em sembla que és just recordar Sòcrates i com, després que fou cridat a juí, medità, no sols sobre la defensa, sinó també sobre la fi de la vida. I sens dubte, no sols altres han escrit sobre açò, sinó que també tots trobaren l’altivesa d’aquest : per això també és evident que en realitat Sòcrates parlà així. Però no van explicar açò, que pensava que ja era per a ell més preferible la mort que la vida: d’aquesta manera, sembla que la seva altivesa és més insensata.

2 Tanmateix, Hermògenes el d’Hipònic, era un company per a ell i contà sobre ell que l’altivesa d’aquest evidentment convenia a la seva manera de pensar. Doncs aquell diu que, veient-lo conversant sobre tot més que sobre el juí, digué:

3 “Però no seria necessari, oh Sòcrates, examinar també allò que al·legaràs en la teva defensa?” i aquest contestà açò primer: “doncs no et sembla que m’he passat la vida preocupant-me de defensar-me?” i després ell preguntà: “com és això?”, “perquè he viscut sense fer res injust: pense que aquest costum precisament és la més bella defensa”.

4 I després aquell digué de nou: “No veus com els tribunals dels atenesos, en moltes ocasions, condemnaren a mort als que no van fer cap injustícia, havent estat seduïts per la paraula, i, en moltes altres, van absoldre els que van fer injustícies o havent-se compadit per la paraula o havent parlat a [els absolts] agradosament?”, “però, per Zeus!” digué aquell “havent intentat dues vegades ja reflexionar sobre la meva defensa, el geni se’m va oposar”.

Warning m’envia el seu tercer videopost perquè el pose ací. Amb el títol de “Trivio” Warning ens delecta amb una recopilació de meravelloses fotografies fetes per ell i alguns amics (entre els quals tinc l’honor d’estar). El vídeo està fet durant aquests dies de Sant Blai i a mi m’ha agradat molt, esperem que a vosaltres també us agrade:

Aquesta vesprada, entre les pàgines de l’Aurea Dicta m’he trobat tres curiosos travallengües en llatí, ací us els deixe amb la seva traducció al valencià:

De cane, cane decane, cane.
«Canta al ca, canós degà.»

Ave, ave, aveo esse aves.
«Hola avi!, vull menjar aus.»

Persevera, per severa, per se vera.
«Persevera, a través de les dificultats, per grans que siguen.»

O Tite, tute, Tati, tibi tanta, tyranne, tulisti!.
«¡Oh, Titus Taci, tirà, quantes desgracies et vas atraure tu mateix!»

Estan bojos aquests romans!!