Hic et nunc

Avui hem començat amb el barroc en classe d’Història de l’Art, dins d’aquest període trobem un dels meus pintors favorits de tota la història de la pintura, es tracta de Johannes Vermeer.
Nascut el 1632 a Delft, una ciutat holandesa d’uns 15.000 habitants, fou el segon i últim fill d’un matrimoni de classe mitjana que regentava una fonda. El pare, a més, era fabricant de caffa, una espècie de setí, i posseïa l’autorització per a comprar i vendre quadres. El jove Jan (Jan és diminutiu de Johannes), optà per la pintura i, com marcaven les lleis comercials holandeses, hagué de superar un període d’aprenentatge de sis anys en el taller d’algun mestre. Acabat el període, el pintor tenia 21 anys, fou admès al gremi de Sant Lluc, el dels pintors i artesans, i pogué signar les seves obres.
En aquest mateix any es casà amb Catharina Bolnes, filla d’una família acomodada. Fou un casament segurament, per amor, i la mare de la núvia, Maria Thins, acceptà l’enllaç a contracor, ja que Jan era socialment inferior i, a més, era protestant. No està massa clar si Vermeer es convertí al catolicisme, encara que, després del casament, ell i la seva esposa es traslladaren a l’anomenat “barri papista”, cosa que tancà a Vermeer algunes portes.
Holanda estava en ple auge econòmic, era l’època daurada de la pintura de gènere, en la qual els burgesos esperaven contemplar les comoditats i els luxes dels seus domicilis. Vermeer continuà amb les mateixes temàtiques que els seus coetanis, però elevà allò quotidià a la categoria de sublim. Els seus protagonistes irradiaven una dignitat i un misteri mai vistos, els seus espais responien a una detallada planificació, les textures semblaven reals. és necessari observar un vermeer a pocs centímetres per adonar-se’n del perquè de la il·lusió de la realitat: cada superfície és el fruit de centenars d’acurades pinzellades.
El talent de Vermeer li fou reconegut ja en vida, cosa que demostra el fet que ocupà grans càrrecs en el gremi de pintors. No obstant això, l’artista tenia un problema: l’execució de cadascuna de les seves obres requeria una enorme quantitat de temps. Els experts creuen que no pintà molts més dels 35 quadres que avui en dia es coneixen, quan el catàleg de qualsevol pintor de l’època incloïa centenars d’obres. Els vermeers eren, quasi amb total seguretat, obres de preu elevat, que pocs estaven disposats a pagar. Es creu que el principal client de Vermeer fou un cerveser milionari anomenat Pieter van Ruijven, amb qui Jan mantingué una estreta relació.
Johannes i Catharina foren un matrimoni feliç, però sempre necessitat de diners. Tenien onze boques a alimentar i l’escassa producció del pitor no proporcionava ingressos suficients. A causa d’açò hagueren de recórrer, en més d’una ocasió als préstecs. El 1672 es trencà aquell fràgil equilibri, els francesos envaïren Holanda, esclatant una guerra de cinc anys que féu caure el país en una important crisi econòmica. Comprar quadres no figurava entres les prioritats de ningú i el pintor caigué en la desesperació “Entrà en un desànim tal que en un dia o dia i mig passà d’estar sa a estar mort”, escrigué la seva esposa. El 15 de desembre del 1675 Johannes Vermeer era soterrat als 45 anys d’edat. La seva esposa envià cartes de súplica als creditors, finalment es declarà en fallida i ella i els seus fills sobrevisqueren gràcies a l’ajuda de sa mare, Maria Thins.

Ací us deixe un enllaç on podreu trobat totes les obres de Vermeer fotografiades i comentades (en anglés).