Hic et nunc

Fa un temps vaig veure una pel·lícula de la qual m’agradaria parlar-vos. Es tracta de Titus, l’adaptació cinematogràfica de l’obra The Most Lamentable Romaine Tragedie of Titus Andronicus de William Shakespeare.
Titus Andrònic, gran general de l’exèrcit romà, torna victoriós a casa després d’una llarga guerra contra els gots del nord, durant la qual ha perdut quasi tots els seus fills, amb l’excepció de quatre. Acabada la guerra, Titus, seguint el que marca la tradició, ordena l’execució del primogènit de Tamora, reina dels gots que ha estat capturada. A pesar de les súpliques de Tamora, Titus porta a terme l’execució, no per crueltat, sinó per respecte a la tradició i a la religió.
En arribar Titus a Roma, el Senat li demana que accepte convertir-se en el nou emperador, però Titus declina l’oferta i proposa que l’elegit siga Saturní (un dels dos aspirants al tron de l’Imperi abans de l’arribada de Titus), en detriment de Bassià (l’altre aspirant). Llavors Saturní decideix, en agraïment a Titus, prendre com a esposa a Lavínia (filla de Titus) i convertir-la en emperadriu. Aquesta, però, és la promesa de Bassià i els fills de Titus, amb Bassià i Lavínia decideixen fugir per evitar el matrimoni. Titus, indignat per la traïció dels seus a l’emperador Saturní, intenta impedir la seva fugida i mata a un dels seus fills, Muci. A causa d’aquests esdeveniments Saturní decideix cedir Lavínia a Bassià i prendre com a esposa i emperadriu a Tamora. Al mateix temps, l’emperador rebutja la lleialtat de Titus, pensant que ha estat l’instigador de la fugida de Lavínia i els seus germans. A partir d’ací s’iniciarà una terrible tragèdia, en la qual Tamora intentarà aconseguir la venjança per l’execució del seu fill, acabat amb Titus i la seva família. Aquests es veuran perseguits injustament i hauran de fugir de la crueltat de l’emperadriu i els seus fills.
Aquesta pel·lícula m’ha semblat una obra mestra, ja que aconsegueix transmetre a l’espectador una sensació de grandesa, elegància i de qualitat que travessa la pantalla. A més, el vestuari i els decorats han estat elegits i dissenyats amb un encert original i fascinant, ja que no s’ha emprat vestuari de l’època romana, el que s’ha fet ha estat emprar vestuari contemporani amb ambientació clàssica, i tampoc reconstruït la Roma de l’antiguitat, sinó que s’han emprat diverses ruïnes romanes (com les termes de Caracal·la, la vil·la d’Adrià, el Colosseu…) tal i com estan en l’actualitat, així com edificis d’estil clàssic (com el Palazzo della Civiltà Italiana). El guió, en canvi, ha estat adaptat al cinema conservant molt fidelment l’ànima i l’esperit de l’obra original de Shakespeare.
En resum, el film Titus és una obra mestra profundament tràgica que recomane a tots aquells aficionats al cinema, a l’antiguitat clàssica i a les obres de Shakespeare.