Hic et nunc

Avui es compleixen 548 anys de la mort del poeta més gran de la història de la llengua catalana, em referisc a Ausiàs March. March nasqué a Gandia o a València al voltant de l’any 1397, fill del poeta Pere March i de Lionor Ripoll, de qui heretà el lloc de Beniarjó i les alqueries de Pardines i Vernissa, al ducat de Gandia. A les ordres d’Alfons el Magnànim, participà en les campanyes de Sardenya i de Còrsega, i assistí als setges de Calví i Bonifazio el 1420. EL 1424 participà en l’expedició de Gerba, al nord d’Àfrica. El rei el recompensà per aquests serveis confirmant i ampliant els privilegis que havien estat concedits al seu pare en els esmentats dominis. El 1425 era falconer del rei al Regne de València.
El 1437, quan tenia al voltant de quaranta anys, contragué matrimoni amb Isabel de Martorell, germana de Joanot Martorell. El 1438 envià un cartell de deseiximent al seu cunyat Galceran Martorell, a causa de desavinences sorgides en el repartiment dels llocs de la vall de Xaló que havia heretat Isabel. Aquesta morí el 1239, i el 1443 March contragué segones noces amb Joana Escorna (filla d’una família rica de Pedreguer), amb la qual a València, fins que aquesta morí el 1439. Fou hereu universal de totes dues mullers, cap de les quals, però, no li deixà successió legítima. El 1458 passà un temps a la presó per una disputa amb l’esposa d’un dels seus fills bastards (en tingué cinc, un dels quals morí abans que ell). Morí el 1459 a València.
L’obra d’Ausiàs March consta de 128 poemes (uns 10.000 versos) i representà una revolució en la poesia del moment, ja que trencà amb la tradició d’escriure en provençal i passà a emprar el català. La seva obra es distingí per la introspecció i l’anàlisi i per la lucidesa dels seus versos, que encara avui ens colpeixen i emocionen. Per recordar la seva poesia ací us deixe les dues primeres estrofes del poema XLVI, que és probablement el més cèlebre de tota la seva magnífica obra:

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i Ponents contra d’ells veig armar;
Xaloc, Llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo Grec e lo Migjorn
fent humils precs al vent Tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn;
grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugits al mar, on són nodrits e fets,
pel gran remei en terra eixiran.