Hic et nunc

Aquesta vesprada, com tots els divendres, hem tingut assaig de teatre. Aquestes setmanes estem acabant d’enllestir els últims detalls de Parole, l’obra que finalment representarem el proper dia 3 d’abril a l’Espai Cultural de Pedreguer.
Enguany ha estat un any complicat per a a la companyia de teatre de l’IES Pedreguer, L’estranya família, a causa dels abandonaments que provocaren un canvi d’obra fa uns mesos. A l’inici del curs l’obra elegida per a ser representada fou La presó, però sorgiren diversos problemes (poca serietat i poc compromís d’alguns dels membres de la companyia, falta d’actors…). Aquests entrebancs feren que els directors prengueren una decisió radical: començar des del principi, sols amb aquells realment compromesos amb el projecte i amb una obra totalment diferent. I així ho férem, ens tornàrem a repartir els papers i començàrem a assajar la nova obra, bastant més fàcil que l’anterior.
Després d’uns mesos d’assajos, ara per fi ens apropem al dia de l’estrena. Espere que hi assistiu (almenys els residents a Pedreguer) i que us ho passeu tan o més bé del que ens ho passem nosaltres assajant. Ha començat el compte enrere, la funció està a punt de començar.

Ací us deixe una galeria d’imatges de l’assaig d’aquesta vesprada per si voleu veure’ns en acció.

Aquesta vesprada m’he decidit per fi, ara ja sóc un viquipedista més. Jas feia uns mesos que li donava voltes a l’assumpte i ja havia practicat l’edició d’alguns articles, encara que no havia gosat publicar-los per por a equivocar-me. Avui, però, després de corregir dos petits errors en dos articles diferents sense estar registrat, he decidit registrar-me i entrar a formar part d’aquesta comunitat que és la Viquipèdia (que ahir complí sis anys) per poder contribuir-hi amb els meus coneixements.
Només registrar-me ja m’he posat mans a l’obra i he editat algunes coses de l’article sobre Pedreguer (he millorat la taula amb les dades bàsiques del poble i he afegit una galeria amb algunes imatges del poble). Pròximament espere continuar editant aquest article i molts d’altres que crega necessari millorar o inclús crear.

Corria la primavera del 2005 i jo i els meus amics estàvem en quart d’ESO. Llavors, per avaluar els nostres coneixements orals d’anglés, la professora ens proposà una divertida activitat: fer una xicoteta representació teatral en llengua anglesa. Nosaltres, de seguida, li proposàrem fer un curtmetratge en comptes d’un teatre. Ella acceptà la proposta.
La nostra afició per la confecció de curtmetratges venia d’abans. A l’any 2001, inspirats per Fox Pictures Studios i seguint els passos de la seva Trafficking de Fenoll, nasqué Bloody Studios, la nostra productora (si és que es pot anomenar productora a un grup d’amics amb ganes de fer pel·lícules) i, junt amb ella, el nostre primer projecte, A la fuga, que a pesar de les ganes, no tingué èxit i no arribà a portar-se a terme. A l’estiu del 2002 ho tornàrem a intentar, aquesta vegada sí que arribàrem a gravar bastant material, però a falta d’una escena per al final del rodatge, i per problemes tècnics i de personal, el projecte de El segaor (The Reaper), com s’anomenava aquesta segona producció, s’abandonà.
Després de tots aquests intents fracassats, arribà la nostra oportunitat amb l’activitat proposada per la professora d’anglés i, de seguida, ens llançàrem amb totes les ganes del món, aquesta havia d’ésser la definitiva! I ho fou. Després de decidir en línies generals l’argument de la pel·lícula (John, un detectiu, ha d’investigar un assassinat que el portarà a descobrir una xarxa de traficants de fenoll, la droga de moda entre els joves, i a enfrontar-se a Max, líder dels narcotraficants) , que es basà en el del curtmetratge Trafficking de Fenoll de Fox Pictures Studios, Joan elaborà el guió en anglés i en un temps rècord, un cap de setmana, el curtmetratge, que fou anomenat Trafficking Fennel, passà de ser un somni a convertir-se realitat. L’estrena a classe fou tot un èxit i, de seguida, ens plantejàrem gravar-ne la segona part.
Però no fou fins a la tardor del mateix any, mentre Javier i jo preparàvem el meu Vespino per a passar la inspecció tècnica de ciclomotors, que començà a perfilar-se l’argument de la seqüela. De seguida comunicàrem aquest argument a la resta de membres de Bloody Studios, i després d’uns mesos d’indecisió, ens decidirem a iniciar una nova aventura cinematogràfica. Joan es posà mans a l’obrà amb el guió i, entre tots, retocàrem l’argument inicial, mantenint-ne l’espina dorsal, fins a tenir un guió ben sòlid, amb un bon final i un títol atraient: Trafficking Fennel e: un urinari per a no orinar (TFe). Aquesta vegada, i després de recuperar-se de les ferides patides en l’enfrontament final de l’anterior pel·lícula, Max i John s’uneixen per combatre a una nova xarxa de delinqüents acabada d’arribar de Romania, la qual, liderada per Ceauşescu, s’ha fet amb el mercat dels estupefaents a Pedreguer i ha imposat un nou producte, el gesmiler. John i Max hauran d’emprar tots el seu enginy i la seva força per aconseguir els seus propòsits i restablir el tràfic de fenoll.
Amb l’argument ja totalment decidit, era el moment de buscar els actors. A més dels que ja aparegueren en la primera part: Max (Joan), John (jo), Peter Nielsen (Javier), Tony Marks (Jordi)…; fou necessari trobar altres actors per als nous personatges: Ceauşescu (Mihai), Abogado (Juan), Tuerto (Juanjo), Johny (jo)…
Arribats a aquest punt, el dissabte 18 de març de 2006 s’inicià el rodatge de TFe, que es prolongà fins al 3 de juny del mateix any. La causa d’aquest acusat retard en la gravació fou el fet que aquesta vegada el film havia de durar molt més que en l’anterior ocasió, i que el nombre de personatges era bastant més nombrós, cosa que dificultava trobar dies per poder gravar tots junts. A pesar de tots els entrebancs, però, aconseguirem gravar tota la pel·lícula. Llavors, arribà el moment de la producció, de la qual cosa s’encarregà Joan.
L’estrena oficial del film fou el dia 22 de juny del 2006 a l’Espai Cultural de Pedreguer. A última hora, quan semblava que tot anava sobre rodes, saltà l’alarma quan no poguérem gravar la pel·lícula en un DVD, després d’uns llargs moments d’angoixa, i gràcies a l’enginy de Javier i Joan, optàrem per reproduir-la directament dels de l’ordinador. A pesar d’aquests problemes, l’estrena fou un èxit i TFe arrancà nombrosos aplaudiments entre el públic assistent. Aquell fou un moment enormement emocionant, quan se’ns reconegué tot l’esforç que havíem fet per poder estar allí aquell dia amb la pel·lícula llesta per a poder ser visualitzada. Ens ho passàrem d’allò més bé rodant les escenes i crec que recordarem per sempre els moments inoblidables d’aquell rodatge, quan a algú no li sortia la frase, o s’equivocava de moviment, o tenia un aspecte ridícul amb el vestuari corresponent, etcètera.
Voldria acabar aquest post agraint a tots els que participaren en el rodatge de Trafficking Fennel e: un urinari per a no orinar les ganes posades en aquest projecte, les hores passades gravant escenes interminables i, en definitiva, tots els seus esforços que feren possible TFe. Gràcies a tots.

PS: Si voleu veure Trafficking Fennel e: un urinari per a no orinar cliqueu ací.

Observant l’eclipsi de lluna que està tenint lloc en aquest moments em ve al cap la poca diferència que hi ha entre nosaltres, tan avançats, moderns i actuals, i tots els homes que ens han precedit, des de fa un segon fins al principi del temps. Tots som (o hem estat) capaços de quedar-nos hipnotitzats per aquest fenomen tan singular i meravellós que, a pesar d’estar ja sobradament explicat, continua envoltat d’una aura màgica de misteri i emoció. Me’n vaig corrents a veure si la lluna ja s’ha amagat totalment. Bona nit.

Ahir es va celebrar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d’Alacant la fase provincial del Certamen Ciceronianum. Eixirem de Pedreguer cap a les 14h i, després d’un ràpid viatge en R5, arribarem a Alacant al voltant de les 15h, només arribar anàrem a informar-nos sobre la situació de la Facultat i, a continuació, anàrem a buscar un lloc per dinar. Després de menjar en un dels restaurants/cafeteria de la Universitat ens dirigirem cap a la Facultat per esperar allí fins l’hora de la prova. Passades les 16h, el nombrós grup de participants (érem set), iniciàrem l’examen. El text que haguérem de traduir i comentar fou el següent:

Duo enim genera divinandi esse dicebas, unum artificiosum, alterum naturale; artificiosum constare partim ex coniectura, partim ex observatione diuturna; naturale, quod animus adriperet aut exciperet extrinsecus ex divinitate, unde omnes animos haustos aut acceptos aut libatos haberemus. Artificiosa divinationis illa fere genera ponebas: extispicum eorumque qui ex fulgoribus ostentisque praedicerent, tum augurum eorumque qui signis aut ominibus uterentur, omneque genus coniecturale in hoc fere genere ponebas. Illud autem naturale aut concitatione mentis edi et quasi fundi videbatur aut animo per somnum sensibus et curis vacuo provideri. Duxisti autem divinationem omnem a tribus rebus, a deo, a fato, a natura. Sed tamen cum explicare nihil posses, pugnasti commenticiorum exemplorum mirifica copia. De quo primum hoc libet dicere: hoc ego philosophi non esse arbitror, testibus uti qui aut casu veri aut malitia falsi fictique esse possunt; argumentis et rationibus oportet quare quidque ita sit docere, non eventis, iis praesertim quibus mihi liceat non credere.

Després de quasi quatre hores de patiment i agonia, i després de fer una traducció desastrosa i un comentari poc encertat, vaig eixir de l’aula i tornàrem a Pedreguer.
Veient text des de la distància, sense la pressió del moment, em sembla que haguera pogut fer-ho un poc millor, però els nervis i la conjuntura del moment em van jugar una mala passada, la pròxima vegada serà.
Bé, per últim sols em queda donar les gràcies a Sergi, per acompanyar-me i fer-me de cicerone en el camí que m’ha portat fins a la prova, i a tots aquells que m’han animat a participar-hi i a fer-ho el millor possible.

Valete!

Com ja us vaig dir ahir, els alumnes de segon de batxillerat de l’IES Pedreguer hem anat avui a visitar la Universitat de València. El dia ha anat més o menys així:
Al voltant de les vuit del matí hem eixit de Pedreguer, direcció València, i després d’aproximadament dues hores de viatge (ens hem trobat retencions en l’autopista), hem arribat a la capital del Túria. Un cop allí ens hem distribuït segons la nostra destinació: primer hem deixat un grup al campus de Burjassot, a continuació ens hem dirigit a Blasco Ibáñez on hem baixat un altre grup, i la resta s’han dirigit al campus dels Tarongers i a l’escola de Magisteri “Ausiàs March”.
Ràpidament, el nombrós grup de futurs filòlegs (érem dos, més un espontani) hem entrat a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, on ens han indicat el camí per arribar al saló de graus Enric Valor, on s’estanva impartint una petita conferència de benvinguda. A causa de les retencions abans citades, només entrar al saló de graus, s’ha acabat la xerrada i ha arribat l’hora d’esmorzar. A les 11, després d’haver-nos menjat uns entrepans asseguts en un dels pocs banquets que hi havia lliures a l’exterior de la Facultat, ens han repartit en grups i, una alumna de tercer de filologia catalana ens ha fet de guia per la Facultat. Ens ha explicat el funcionament bàsic de la Facultat i ens ha fet un petit recorregut per quatre de les set plantes de l’edifici, mostrant-nos aules, departaments… Finalment ens ha acompanyat fins a l’Aulari V on ens han mostrat les instal·lacions del Taller d’Audiovisuals (dirigit, bàsicament, als futurs estudiants de periodisme i comunicació audiovisual). Un cop acabada la visita ens ha recollit l’autobús i hem tornat a Pedreguer.
La impressió que m’ha donat la Facultat ha estat bona, encara que m’ha semblat tot un poc descuidat i antiquat i, a més, el fet que la Facultat estiga al centre de la ciutat no m’ha fa massa gràcia. No obstant això, he pogut copsar l’amabilitat de la gent, i el bon ambient de treball i de convivència que es respira en l’edifici.

Avui, dia de Sant Antoni, no hem anat a l’institut, així que aquest matí he anat a veure la típica benedicció dels animals del dia de Sant Antoni. A Pedreguer, la tradició porta a la gent a reunir-se a la plaça amb els seus animals de companyia (hem pogut veure des de gossos i gats, fins a cavalls i iguanes) per pujar en processó, acompanyat la figura de Sant Antoni, fins a la Capelleta de Sant Blai, on es produeix la benedicció i el repartiment del pa beneït.
Després de pujar-hi i assistir a la benedicció (i de fer unes quantes fotos amb la càmera nova), hem anat a dinar a la caseta d’un amic. Després d’estar una bona estona barallant-nos amb el carbó, que no era de massa bona qualitat, ho hem deixat estar i hem canviat el sistema tradicional per un de més modern i pràctic, el foguer de gas butà. Finalment hem dinat la carn torrada i, en acabar, i per baixar-ho tot, hem decidit pujar als Molinets (la informació que us facilite a continuació l’he extret de la web de l’Ajuntament de Pedreguer).
Els Molinets són, avui, dues torres que formen part del paisatge de Pedreguer, però fa temps foren molins fariners amb les veles al vent que n’aprofitaven la força motriu en benefici de l’home. Els cereals, sobretot el blat, eren cabdals en l’alimentació humana i ocupaven gran part de les terres de conreu. Així doncs, moldre el gra era una necessitat resolta per aquestes dues construccions. Els molins de Pedreguer tenen les mateixes característiques constructives, però diferent grandària. Tots dos són contemporanis i foren construïts al voltant de l’any 1850. Són edificis de planta circular i lleugerament troncocònics, més alts que amples, i que s’emmarquen dins el tipus de molí mediterrani. El mur exterior és de pedra de paredat travada amb morter de calç i arriba a una grossària de més de metre i mig. L’interior es divideix en tres plantes: la inferior, la cambreta i la sala superior que és el lloc on es situava la maquinària, les moles, etc. És per això que el forjat de la planta de dalt, que es realitzà amb una volta d’un quart d’esfera i un arc de mig punt de carreus de tosca (arenisca), havia de ser molt resistent. D’aquest mateix material són les brancalades de portes i finestres.
La planta baixa servia per a emmagatzemar el gra i arreplegar la farina del fariner en sacs. En aquesta sala es localitza l’única porta d’accés, orientada a l’oest/sud-oest. La del molí més g ran és allindada, la del més menut, en canvi, forma un arc angular. A la dreta de la porta sempre hi ha una escala circular que recorre la paret de l’edifici. Excepte els primers graons, d’obra, la resta són lloses de pedra calcària encastades a la paret.
Entre la planta inferior i la superior estava la cambreta, amb el pis de bigues i de fusta i motlades d’algeps, que servia per a diferents tasques (guardar els estris del molí, dormir…)
El pis superior era el principal espai de treball del molí i la seva raó de ser. Allí s’ubicava la maquinària de fusta i les moles de pedra. La força del vent feia girar les quatre aspes amb veles de tela que feien rodar la maquinària i les moles que molien el gra. La coberta de forma cònica, la maquinària i d’altes elements han desaparegut amb el pas del temps, ja que eren de materials peribles. Tan a un molí com a l’altre, en la sala superior s’obrin a l’exterior dues finesters, una dalt mateix de la porta d’accés a l’edifici, i l’altra contraposada i lleugerament desviada.
Darrere del molí més gran, cap a l’est, trobem una cisterna excavada en la roca per a l’abastiment d’aigua del molí.
Un cop visitats els Molinets, hem baixat i ens hem dirigit cadascú a casa seva.

Ací us deixe un enllaç a unes quantes fotos del dia, tant de la benedicció dels animals, com del dinar i de la pujada als Molinets.

Vale!

Hola a tots! Ja he tornat de Barcelona (i començat el segon trimestre, per cert). A la ciutat Comtal he fet un poc de turisme i he anat a veure la torre Agbar (molt curiosa), el Palau de la Música Catalana, la Catedral, la Plaça del Rei (impressionant), l’església de Santa Maria del Mar (meravellosa), el fossar de les Moreres (amb la placa dedicada a Joan Baptista Basset i als valencians morts en la defensa de la ciutat de Barcelona el 1714), Montjuïc i m’he perdut pels bonics carrerons del barri gòtic i del Raval. També vaig poder assistir a la cavalcada dels Reis Mags (bastant impressionant comparada amb la de Pedreguer, és clar).
A més he tingut ocasió de comprar-me una càmera digital reflex Nikon D40, amb 6.1 milions de píxels i un objectiu Nikkor AFS DX 18-55 GII per iniciar-me en el món de la fotografia. També vaig poder delectar-me amb un dels meus passatemps preferits, la compra de llibres i em vaig endur La profecia del águila de Simon Scarrow (sisé volum de la sèrie Quint Licini Catus ambientada en la Roma de l’emperador Claudi) i El caballo de César (l’últim volum de la meravellosa sèrie sobre la Roma de finals de la República) de Colleen McCullough.
A pesar d’haver-hi estat sis dies, m’han quedat moltes coses per veure i espere tornar-hi prompte (he d’amortitzar la càmera). Finalment he resolt el dilema i em sembla, que l’any pròxim em quedaré a València estudiant (per proximitat principalment), no obstant això continuaré portant Barcelona al cor.

Ací us deixe l’enllaç a una petita galeria de fotografies que he fet aquests dies (algunes estan tortes perquè encara no m’he acostumat del tot a la càmera).

Vale!

D’ací a unes hores s’acaba el 2006 i comença el 2007, així que des d’Hic et nunc us desitge un molt bon any 2007!!.
A partir de demà matí i fins el diumenge pròxim per la vesprada em prendré unes petites vacances i marxaré cap a Barcelona per estar-hi tota la setmana. Si trobe algun ordinador amb connexió a Internet intentaré escriure algun post, si no en trobe cap, ja us ho contaré tot quan torne.

FELIX ANNUS NOVUS MMVII!!!

Resten dos dies per acabar l’any 2006 i és hora de fer balanç. Aquest ha estat un any marcat per la continuació de la guerra de l’Iraq (que cada vegada s’assembla més al conflicte del Vietnam); la publicació, en un periòdic danès, de les caricatures del profeta Mahoma (cosa que alçà una enorme polseguera internacional); la resolució del teorema de Poincaré (segons la revista Science, l’avanç científic de l’any); l’estrena de Trafficking Fennel e: un urinari per a no orinar (que provocà nombrosos aplaudiments el dia de la seva estrena a l’Espai Cultural de Pedreguer); la definició de Plutó com a planeta nan (deixant el sistema solar amb vuit planetes); el Poloni 210 (amb el qual fou emmmetzinat l’espia rus Alexander Litvinenko); la mort de Pinochet (als 91 anys i sense haver estat jutjat pes seus crims); la corrupció immobiliària (que ja fa anys que va, però que ara ha començat a destapar-se), i moltes altres coses que ara no em vénen al cap.
A més, l’any 2006 ha estat l’any Mozart (enguany s’han complert 250 anys del seu naixement), l’any Rembrandt (nascut fa enguany 400 anys), l’any de Tesla (commemorant el 150è aniversari del naixement del científic Nikola Tesla) i l’any internacional del Dr. Asperger (es compleixen 100 anys del naixement del descobridor del trastorn d’Asperger). A més enguany ha estat l’any dels deserts i la desertificació i s’ha celebrat el 75é aniversari de la proclamació de la Segona República Espanyola i el 70é aniversari de l’inici de la Guerra Civil Espanyola.

Per acabar, ací us deixe un enllaç a les fotos més representatives de l’any 2006 segons la revista TIME/a>, la qual ens declarà (gràcies Sebastià) persones de l’any a tots nosaltres per la nostra participació a Internet.