Hic et nunc

…i recitava tres vegades Sancte Pater sic transit gloria mundi, paraules de l’esclau que acompanyava els generals vencedors en el triomf per la Via Sacra, paraules miserables, així passa la glòria del món, vanes són totes les coses mortals i totes tenen un final segur en la cendra, el mestre de cerimònies les escandia amb més tanta convicció en la veu i amb tantes ganes que foren veritat com més aviat possible que se li podia veure en la cara el gust de dir-les, Burkhard ha estat sempre un home ple de bilis i de malignitat, però no he trobat ningú que domine com ell la litúrgia amb l’obstinada precisió dels germànics, hem hagut de ser pacients. Jo acceptava amb la mateixa cara benigna l’homenatge i l’avís, la gloria mundi i el recordatori de com és de fugaç, sic transit, si se’n va, però, és perquè abans ha vingut i ha estat meua, i amb la mateixa cara paternal rebia l’abraçada dels indiferents, la dels envejosos i la dels simples aprofitats, i també la dels qui amb certesa no tardarien a ser traïdors, d’amics sabia que allà ja no en tenia cap, això és ser papa.

Fragment de Borja Papa de Joan Francesc Mira.

Corre l’any 45 dC i els centurions Gai Macre i Quint Licini Catus es troben a Roma, ociosos, sense un sesterci i esperant el desenllaç d’una investigació per assassinat en la qual s’han vist involucrats. Llavors són cridats a palau, on Narcís, un dels lliberts més influents al servei de l’emperador Claudi, els encarregarà una missió de la qual dependrà el futur de l’Imperi.
Els pirates del mar Adriàtic s’estan convertint en alguna cosa més que una petita espina clavada al peu dels legionaris romans, i la captura de tres embarcacions que portaven a bord documents de vital importància per a l’Imperi ha fet reaccionar l’emperador. A desgrat seu, Macre i Catus han estat els elegits per a intentar descobrir, amb la màxima discreció possible, on es troben les naus capturades i els documents secrets. A més a més, hauran de realitzar aquesta difícil tasca sota les ordres del seu íntim enemic Vitel·li, que prioritzarà el seus interessos al futur de l’Imperi. Els dos centurions s’enfrontaran a nombroses aventures en les quals hauran d’emprar tot el seu enginy i les seves capacitats militars.
Simon Scarrow torna a l’atac amb la sisena entrega de la seva saga sobre les legions romanes en temps de l’emperador Claudi, però ho fa canviat el marc geogràfic, ja que si fins ara les aventures s’havien desenvolupat a l’illa de Britània, en aquesta entrega l’acció es trasllada al mediterrani central, concretament a les costes d’Il·líria. A pesar d’aquest canvi, el llibre manté els ingredients de les novel·les anteriors: emoció, misteri, bon humor i sobretot batalles i més batalles.
Aquest llibre no decebrà als aficionats a la novel·la històrica i d’aventures. Està editat per Edhasa en castellà.

Ahir em va arribar un llibre que vaig demanar fa unes setmanes per correu i que he llegit aquesta vesprada d'una revolada. Es tracta d' Almansa 1707. Després de la batalla de l'escriptor i humanista valencià Joan Francesc Mira.
Aquest any 2007 es compleixen 300 anys de la derrota de les tropes austriacistes en la batalla d'Almansa (ocorreguda el 25 d'abril de 1707) durant la Guerra de Successió (1700-1714), que comportà l'abolició dels Furs del Regne de València i l'assimilació d'aquest al Regne de Castella. Per commemorar aquesta batalla i tot el que significà (i encara significa) Mira ha publicat aquest volum, on ens narra de forma concisa i perfectament entenedora la batalla d'Almansa, així com el context històric que la féu possible i les conseqüències que tingué (terribles per al Regne de València i per a la resta de la Corona d'Aragó). L'obra ha estat editada per Bromera en gran format i està acompanyada d'un gran nombre d'il·lustracions de gran qualitat.
El llibre ens transporta al Regne de València de principis del segle XVIII, un Regne que, després d'un segle ple de crisis i desgràcies (expulsió dels moriscos, pestes, males collites…), començava a recuperar-se econòmicament i demogràfica. El sistema foral i de Corts continuava vigent i, a pesar de la necessitat d'algunes reformes, funcionava a la perfecció. Aquest model de Corts xocava frontalment amb el sistema castellà, en el qual les Corts no tenien cap autoritat legislativa, cosa que afavoria l'absolutisme reial.
Dintre d'aquest context, morí sense descendència, el 1700, Carles II d'Habsburg, un disminuït psíquic, fruit dels matrimonis consanguinis. Aquest nomenà hereu el príncep Josep Ferran de Baviera, però aquest va morir el 1699, i finalment, un mes abans de morir, Carles II d'Habsburg va fer testament en favor de Felip d'Anjou (Felip de Borbó), nét del rei Lluís XIV. En aquest últim testament s’inclogué una clàusula que obligava Felip d’Anjou a renunciar al tron francès per evitar la unió entre Castella-Aragó i França. El 1701 Felip V de Borbó fou coronat rei de Castella i el mateix any jurà els Furs de la Corona d’Aragó. Aquest fet no agradà a les potències europees de l'època, ja que Castella-Aragó es convertia en fidel aliada de França (enemiga d'anglesos, austríacs i holandesos) i, per contrarestar el poder Borbó buscaren un altre candidat al tron espanyol: l'Arxiduc Carles d'Habsburg. El 1701 esclatà el conflicte entre els aliats austriacistes (Anglaterra, Àustria, els Països Baixos del Nord i Portugal) i els borbònics (Castella-Aragó i França), que començà de manera favorable per als aliats a Europa. Mentre avançava la guerra al continent, Felip V prengué mesures il·legals, absolutistes i incompatibles amb el sistema de Furs i de Corts de la Corona d'Aragó, cosa que provocà l'augment del ressentiment dels ciutadans de la Corona, que veien amb mals ulls l'accés al tron d'un francès com Felip V. El 1705 l’Arxiduc Carles, amb ajuda britànica, fou proclamat rei legítim coma a Carles III d'Aragó, València, Mallorques, Catalunya, Sicília, Nàpols… Llavors esclatà una guerra civil entre els dos bàndols (maulets i botiflers) i una guerra entre la Corona d’Aragó (majoritàriament de part de l’Arxiduc) i Castella (majoritàriament de part de Felip V). A poc a poc, però, les tropes franco-castellanes, ajudades pels botiflers, començaren a imposar-se a la península.
El 1706 caigué el Regne d’Aragó i entre el 25 d'abril de 1707 (batalla d'Almansa) i 1708 el de València.
El 1713 morí l'hereu d’Àustria i Carles III d’Habsburg passà a ser l’hereu de l’emperador austríac. De sobte tot canvià, ja que un persona, l’Arxiduc, havia d’heretar un imperi enorme (Àustria i Castella-Aragó).
Els aliats decidiren pactar amb Felip V i el 1713 a Utrecht abandonaren la Corona d’Aragó i l’Arxiduc, a canvi de la renúncia de Felip V al tron de França i del compromís de mantenir separats els dos estats (Castella i la Corona d’Aragó). Posteriorment, pel tractat de Rastatt (1714), l'Arxiduc renuncià definitivament al tron espanyol. L'11 de setembre de 1714 caigué Barcelona i el 1715 Eivissa i Mallorca.
Felip V suprimí els Furs i les llibertats dels regnes de la Corona d'Aragó i anà incorporant-los a Castella, imposant les lleis i costums castellanes, més favorables a l'absolutisme monàrquic. La repressió fou ferotge (execucions, exilis, confiscacions de terres…).
Aquest és un llibre que recomane, en primer lloc a tots els valencians ―que crec que haurien de conèixer aquests fets i el que han comportat al llarg de tres segles―, també als aficionats a la història i finalment a qualsevol persona que desitge conèixer què fórem els valencians abans i després d'aquell malaurat 25 d'abril de 1707.

La història ja està passada, pols i terra la taparen, però el mal que vingué d'ella, mal d'Almansa, rossega encara i alcança tot el poble.

Al Tall - Processó

Ahir fou el dia de Nadal, amb el típic dinar familiar, els regals i totes aquestes coses. Entre els regals que vaig rebre ahir es troba un llibre molt interessant que em regalà ma tia, es tracta d’Aurea dicta. Aquest volum és un recull magnífic de proverbis i sentències en llatí, tant de l’antiguitat grecollatina com de l’Edat Mitjana, Moderna i, fins i tot, Contemporània.
El llibre conté més de dos mil cinc-centes sentències, que apareixen acompanyades de la versió castellana (el llibre està en castellà) i amb l’autor i el nom de l’obra de la qual procedeixen.
L’any 1960 la Fundació Bernat Metge publicà un volum amb el títol Aurea dicta. Paraules de l’Antiga saviesa, signat per Jordi Lombard. Darrere d’aquest pseudònim estava, en primer terme, l’humanista Eduard Valentí, al qual es devia el plantejament inicial de l’obra i l’aportació i revisió de la immensa majoria dels textos. Valentí rebé l’ajuda ocasional d’altres col·laboradors de la fundació.
Deu anys després, Valentí començà a reorganitzar els materials d’aquell volum, amb el propòsit de preparar-ne un d’anàleg en versió castellana. En aquest volum s’afegiren nous textos, se’n suprimiren d’altres i es reorganitzà el conjunt, però Valentí morí sense poder acabar la seva obra, que fou finalitzada per altres autors. Ací us deixe la sentència de Lucreci amb la qual s’inicia la nota editorial del llibre i que dóna nom a aquest:

Tu, pater, es rerum inuentor, tu patria nobis suppeditas praecepta, tuisque ex, inclute, chartis, floriferis ut apes in saltibus omnia libant, omnia nos itidem depascimur aurea dicta, aurea, perpetua semper dignissima uita.

«Tu, pare, eres el descobridor de la veritat, tu ens dones preceptes paternals, i com en els boscos florits les abelles van xuclant una flor darrere d’una altra, així anem nosaltres als teus llibres, oh il·lustre, a alimentar-nos de les teves paraules d’or, daurades i dignes sempre de vida perdurable»

Una de les coses més preuades (o directament, la cosa més preuada) que tinc és la meua petita, molt petita, biblioteca. Perfectament es podria dir que sóc un bibliòfil, ja que tinc una forta devoció pels llibres que compre i també un bon grapat de manies al voltant d’aquests, per exemple: quan compre un llibre m’agrada olorar-ne les pàgines, no sé molt bé perquè, però ho faig, arribant a recordar després un llibre per la seva olor (sí, ja sé que és molt friki); una altra mania és el fet que no m’agrada gens que em canvien de lloc el llibre que estic llegint, o que el toquen sense ser-hi jo present, etc. A més, una de les meves majors aficions és passar-me una vesprada mirant llibres en una llibreria (encara que açò siga també la meva ruïna econòmica), en canvi, no sóc massa aficionat a agafar llibres d’una biblioteca pública. Bé, arribats fins aquest punt no em queda més remei que presentar-vos la meva, repetisc, ínfima biblioteca (cliqueu en l’imatge per augmentar-la). Ací va:
Començant per la part superior esquerra trobem l’edició il·lustrada per Alan Lee d’El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien (una obra mestra), al seu costat s’observa El Silmaríl·lion també de Tolkien (El Silmaríl·lion conta la història de la Terra Mitjana durant els temps anteriors a la Tercera Edat i la Guerra de l’Anell), a la dreta està l’edició normal d’El Senyor dels Anells. Si continuem cap a la dreta podem observar la Trilogia del Greal de Bernard Cornwell (Thomas, un jove arquer haurà d’allistar-se a l’exèrcit anglès durant la guerra dels Cent Anys per venjar-se dels assassins del seu pare, cosa que el portarà a iniciar la busca del Sant Greal), després trobem els volums de la sèrie Quint Licini Catus de Simon Scarrow (Catus és un esclau que es veu obligat a ingressar a les legions romanes en temps de l’emperador Claudi, embarcant-se en la conquesta de Britània), a continuació observem la Trilogia de les Croades de Jan Guillou (més informació ací), finalment tanca aquest prestatge, la sèrie de Colleen Mc Cullough sobre l’antiga Roma (magnífic relat sobre els últims anys de la república romana, des dels temps de Mari i Sul·la fins a Cèsar).
En el següent estant trobem, en posició horitzontal els dos primers llibres de la sèrie Discworld de Terry Pratchet (un relat fantàstic impregnat d’humor i poc trellat), ja verticals i de dreta esquerre, trobem, en primer lloc Homes de Mar i Guerra de Patrick O’Brian (magnifica obra sobre la vida en la marina britànica dels segles XVIII i XIX), seguidament està La màscara d’Atreu, d’A. J. Hartley (aquest encara no l’he llegit, però es tracta d’un thriller sobre la desaparició d’un dels tresors de l’antiga Grècia), després hi observem Els pilars de la terra de Ken Follett (magnífica obra sobre la construcció de la catedral gòtica de Kingsbridge), després hi ha una altra obra mestra, El nom de la rosa d’Umberto Eco (més informació ací), a continuació estan els set primers volums de la sèrie Jack Aubrey i Stephen Maturin de Patrick O’Brian (magnífica sèrie de novel·les sobre les aventures d’un capità de navili i del seu amic cirurgià i espia durant les Guerres Napoleòniques), si continuem trobem els tres volums de les Cròniques del Senyor de la Guerra de Bernard Cornwell (magnífic relat sobre el mite artúric, però vist des d’un punt de vista més històric i realista), seguidament hi observem la República de Plató (obra filosòfica que exposa en forma de diàleg, les principals idees platòniques al voltant del govern de la polis), a la dreta estan dels dos volums sobre la història de Roma d’Isaac Asimov (un resum de la història romana des de la fundació de l’urbs, al voltant del 753 aC fins a la caiguda de l’imperi romà el 476 dC), a continuació trobem els llibres Jo, Claudi i Claudi el déu, de Robert Graves (magnífiques obres que ens conten la vida de Claudi, emperador romà, i de la família imperial en els primera anys de l’Imperi), després observem la trilogia Jaume I el Conqueridor d’Albert Salvadó (aquesta meravellosament la vida del rei Jaume I), a la seva dreta hi ha la sèrie de Christian Jacq sobre el faraó Ramsés II (magnífica obra que ens apropa al regnat d’aquest emperador de l’Antic Egipte), finalment trobem dos llibres que encara no he llegit, es tracta de l’Anell de Jorge Molist (thriller al voltant d’un anell, l’última herència dels templers) i de L’últim merovingi de Jim Hougan (un altre thriller, aquest sobre una conspiració per fer tornar al poder la dinastia merovíngia). Continua llegint »

“La corona de hierba” és la segona novel·la del cicle de cinc llibres de l’escritora australiana Colleen McCullough sobre l’antiga Roma. En aquest llibre, publicat el 1991, McCullough continua la vida dels dos protagonistes principals de l’anterior relat, Gai Mari i Luci Corneli Sul·la, així com la vida de diversos personatges secundaris que ajuden a donar-li profunditat i veracitat a l’obra. A més, en aquest llibre comencen a aparèixer els nous personatges que protagonitzaran les entregues posteriors de la saga (com Gai Juli Cèsar, Gneu Pompeu Magne, Marc Tul·li Ciceró…).
Gai Mari, afectat per un infart, comença el seu declivi polític i físic; al mateix temps, Sul·la inicia el seu ascens polític a passos agegantats. D’aquestaforma, la seva antiga amistat va derivant cap a un odi i una enemistat totals. Tot comença quan, durant la guerra social, Mari no és elegit en primera instància comandant de cap dels exèrcits romans, però al ésser derrotats els romans en les primeres batalles, se li encarrega continuar amb la guerra, amb Sul·la a les seves ordres. Després d’aconseguir les primeres victòries per a Roma, Gai Mari és afectat per un nou infart, cosa que li impedeix continuar exercint el comandament de les tropes romanes, que passen a mans de Sul·la, acabant la guerra magistralment per als interessos romans.
Després d’açò, Sul·la és elegit cònsol i se li encarrega acabar amb l’amenaça de Mitrídates del Pontus. Mari es resisteix a la pèrdua de poder i intenta arrabassar-li el comandament de la guerra a Sul·la. Sul·la per evitar perdre el poder, es dirigeix a Roma amb les seves tropes i la pren per la força. Mari es veu obligat a fugir al nord d’Àfrica fugint de l’amenaça de Sul·la. Quan aquest, finalment marxa a la guerra contra Mitrídates, Mari torna a Roma, prenent el poder per la força, i és elegit cònsol per setena vegada. Aquest consolat, però serà efímer, ja que després de tretze dies de dura repressió contra els seus enemics, Mari mor a causa d’un nou i definitiu infart.
En aquesta segona entrega de la saga Colleen McCullough ens torna a demostrar les seves dots literàries en un magnífic relat perfectament ambientat en la Roma republicana dels segles II i I a.C. McCullough construeix, sense apartar-se de la realitat història una magnífica trama d’amors, desamors, intrigues, batalles… que ens fan entrar de ple a la Roma de Mari i Sul·la. En les pàgines del llibre es nota clarament l’immens treball de documentació de l’autora sobre el tema, cosa que ajuda a dotar al text d’un gran realisme.
Els sis llibres de la saga estan editats en castellà, els cinc primers per Planeta amb els següents títols “El primer hombre de Roma”, “La corona de hierba”, “Favoritos de la Fortuna”, “Las mujeres de César” i “César”; i el sisé per Ediciones B amb el títol de “El caballo de César”.

[Per cert, ja sé la nota de l’examen de filosofia. He tret un 9′5]

Després d’acabar la seva missió amb el Leopard, el capità Jack Aubrey rep l’ordre de tornar immediatament a Anglaterra per posar-se al timó de la Acasta, la fragata més ràpida i millor armada de la flota britànica. Fent cas a les ordres, Aubrey i el seu inseparable amic, el naturalista i espia Stephen Maturin, es dirigeixen, a bord de La Flèche cap a casa. Durant el viatge, esclata la guerra de 1812 entre Gran Bretanya i els Estats Units, açò farà que el viatge, suposadament tranquil i fàcil, es transforme en una perillosa travessia plena d’amenaces i accions violentes.
La tornada a casa els portarà als Estats Units, on seran retinguts com a presoners de guerra, i on Maturin haurà de fer servir totes les seves habilitats com a espia per traure-l’s d’allí.
En Episodios de una guerra, el sisé llibre de la saga d’O'Brian, veurem com actuaven els espies al segle XIX, i coneixerem algunes de les seves arts. Al mateix temps coneixerem les relacions entre la Gran Bretanya i els Estats Units 36 anys després de la independència d’aquest últim.
El llibre està editat en castellà per Edhasa.

[Com segurament haureu pogut observar (o, millor dit, escoltar) he afegit un reproductor de música al blog. En aquest reproductor posaré algunes cançons que m’agraden i que habitualment escolte mentre escric els articles d’Hic et nunc]

L’any 2003 vaig veure Master and Commander: Al otro lado del mundo, no havia anat al cine a veure, i la vaig veure a casa. Des de menut, sempre m’havien atret els vaixells i tot allò relacionat amb ells, i la pel·lícula va fer que se’m despertés la aquesta vena marinera. Em va encantar el film, i vaig decidir llegir el llibre en el qual estava basada la pel·lícula; i així vaig descobrir la meravellosa sèrie de Aubrey-Maturin de Patrick O’Brian.
Isla Desolación és el cinquè llibre de la sèrie (la qual ens conta les aventures de Jack Aubrey, capità de navili a l’Armada britànica durant les guerres napoleòniques, i Stephen Maturin, cirurgià, naturalista, espia i amic de Jack). Aquesta vegada, Jack i Stephen són enviats, a bord del Leopard (un navili de quarta classe), a rescatar el governador Blight, tristament famós pel motí de la Bounty. Jack i Stephen es dirigeixen a Austràlia amb les bodegues plenes de convictes condemnats a complir els seus càstigs a les colònies. Després de passar un gran nombre de dificultats (epidèmies, batalles, naufragis, tempestes…) el Leopard arriba al seu destí.
El llibre, com tots els de la sèrie, ens mostra meravellosament les condicions de vida en un vaixell de guerra de l’Armada reial britànica als segle XVIII i XIX. A més, podem fer-nos una idea de la societat de la època, així com del que significà la guerra contra Napoleó.
El llibre pot resultar pesat i difícil d’entendre per tots aquells que no estiguen familiaritzats amb els termes navals, però això es pot solucionar (com he fet jo, ja que quan vaig començar a llegir els llibres de la sèrie no sabia diferenciar entre una botavara i un bauprès) amb un altre llibre del mateix autor: Hombres de mar y guerra, la armada en tiempos de Nelson (està editat per edhasa).
La sèrie està editada per edhasa en castellà.

L’any de gràcia de 1150 naix, a la terra de Gothia, Arn Magnusson, fill d’una família emparentada amb els llinatges reials noruecs i suecs. De petit, Arn, salva la vida gràcies a un miracle i els seus pares, convençuts que Déu reserva algun pla especial per a ell, el porten a un monestir, on és educat i entrenat en l’art de la guerra. Anys més tard, Arn és castigat per una passió carnal, i és condemnat per l’Església a convertir-se en cavaller templari a Terra Santa. Després de deu anys combatent contra els infidels, Arn salva la vida a Saladí, l’home que ha jurat alliberar la Ciutat Santa dels enemics cristians. Amb aquesta acció, Arn i Saladí, forjen un vincle d’amistat, a pesar d’estar separats per la cultura, la religió i la guerra. Aquest vincle ajudarà a Arn a salvar la vida i a tornar a la seva terra natal, després d’haver complit la seva penitència com a templari. Un cop a casa, Arn es retrobarà amb la seva estimada i buscarà la pau entre els llinatges enfrontats per la corona. Gràcies a tots els seus coneixements, adquirits durant el seu exili, i gràcies al grup d’artesans, constructors i metges que ha portat amb ell de Terra Santa, forjarà la creació del regne de Suècia i l’inici d’una nova època en tota Europa.
Jan Guillou, amb la seva trilogia de les croades, ens transporta magníficament a l’Europa dels segles XII i XIII i recrea magníficament la vida, tant al nord d’Europa, al regne de Suècia, com a Terra Santa. Guillou ens mostra d’una forma magistral el contrast entre la cultura nòrdica, més fosca i ignorant, i la cultura musulmana, més moderna i culta.
El llibre deixa entreveure el gran treball de documentació de l’autor, que dóna al text una gran versemblança.

La trilogia de les croades de Jan Guillou està editada en castellà per Planeta, de dues formes: una, sota el títol de El legado del templario, que conté, en un sol volum, els tres llibres de la sèrie; i l’altra amb els tres llibres de la sèrie per separat (La trilogía de las cruzadas I. Del norte a Jerusalén, La trilogía de las cruzadas II. El caballero templario i La trilogía de las cruzadas III. Regreso al norte). En català estan editats per La Campana, amb els títols de La trilogia de les croades I. El camí de Jerusalem, La trilogia de les croades II. El cavaller del temple i La trilogia de les croades III. El retorn a casa .

[Seguint l’exemple d’altres blogs, a partir d’avui podreu consultar una llista amb tots els llibres que vaig llegint, així com els seus respectius comentaris que aniré posant a l’apartat “llibres”]

Per desemboirar-me un poc, ahir vaig decidir començar (i acabar) aquest divertit llibre. “El llibre de les bestieses polítiques” és un entretingut i graciós compendi de cites absurdes, ficades de pota, grandiloqüències i errors garrafals de les figures mundials més importants (i no tant importants). A les seves pàgines (unes cent) trobareu també sortides enginyoses i humorístiques genuïnes dels comentaristes polítics, de les figures històriques, i de personalitats del món televisiu, així com dels polítics i dirigents més savis. Un bon llibre per riure una estona amb els (o dels) dirigents mundials més importants, des de Geroge W. Bush fins a Adolf Hitler, passant per Arnold Schwarzenegger o per José María Aznar.
El llibre està editat per Ara Llibres. Ací us en deixe una petita mostra:

«A part dels assassinats, Washington té una de les taxes de criminalitat més baixes»
MARION BARRY, exalcalde de Washington DC

«Crec que la guerra és un lloc perillós»
GEORGE W. BUSH, president dels EUA

«És evident que la nostra nació depèn del petroli estranger. Les nostres importacions provenen cada cop més de l’exterior»
GEORGE W. BUSH

«Crec que un matrimoni homosexual hauria de ser entre un home i una dona»
ARNOLD SCHWARZENEGGER, actor i governador de Califòrnia

«Els jueus i els àrabs s’haurien d’asseure i resoldre les seves diferències com a bons cristians»
WARREN ROBINSON AUSTIN, polític nord-americà, sobre els problemes a l’Orient Mitjà

«Yo el otro día estaba en Alemania, estaba hablando con el canciller Schröder y le pregunté :”¿tú tienes vacas locas?”, y me dice “sí”, y le digo “yo también”»
JOSÉ MARÍA AZNAR, expresident de l’Estat Espanyol

Què us sembla?