Hic et nunc

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

La Marina i la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.

Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.

El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.

Darrer diumenge d’octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.

“E quan vench altre dia a hora de vespres enviam a dir al Rey e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los christians que nostra era Valencia, e que negun mal nols faessen, que metessen nostra senyera en la torre que ara es del Temple. E els dixeren quels playa. E nos fom en la rambla, entre’l reyal e la torre, e quan vim nostra senyera sus en la torre descavalgam del caval, e endreçam nos ves hoirent, e ploram de nostres uyls, e besam la terra per la gran merce que Deus nos havia feyta“

Jaume I el Conqueridor, «Llibre dels feyts», València a 9 d’octubre de 1238

Ahir vaig anar, amb uns amics, a sopar a La Xara i aprofitàrem per quedar-nos a veure l’obra de teatre L’estrany viatge, de la meravellosa companyia de teatre Pot de Plom. Fa uns quants anys, aquesta companya visità Pedreguer per oferir-nos Pànic al Centenari, una obra en la qual un hipotètic incendi en un grup de vivendes de protecció oficial (la plaça del Centenari d’Alcoi) provoca un torrent de situacions còmiques i absurdes, l’aparició de mil i un personatges… Després de veure aquesta obra, em vaig convertir directament en seguidor de Pot de Plom i de Xavi Castillo, el seu principal actor. Més endavant vaig tenir l’ocasió de tornar a riure amb una nova obra de la companyia d’Alcoi, El Chou.
Fa unes setmanes, Xabeli ens convidà a anar a les festes del seu poble, La Xara, nosaltres acceptàrem immediatament, però quina fou la nostra sorpresa quan sabérem que Pot de Plom hi faria un representació. Ahir a les dotze de la nit, i a pesar d’haver-nos d’alçar a les 7 del matí, ens disposàrem a passar una estona rient a la Plaça del Garrofer. L’espectacle, que acabà al voltant de la una i mitja de la matinada, arrancà rialles i aplaudiments entre els espectadors assistents, la complicitat entre el públic i els actors es féu palesa des del primer minut, i això féu que l’obra fóra tot un èxit.
Si voleu veure un tast de l’obra L’estrany viatge, ací trobareu un vídeo de promoció d’aquesta fantàstica obra, i ací un fragment del mateix espectacle.

Avui s’ha donat per conclosa la feina de la comissió d’investigació sobre l’accident de metro de València del passat 3 de juny. El ple de les Corts ha ratificat el dictamen de conclusions amb els únics vots del Partit Popular. La comissió (que ha durat menys d’un mes) ha arribat a la conclusió que l’accident fou provocat per l’excés de velocitat i que no era “ni previsible ni evitable”. Per tant, ha dit la comissió, no se’n pot derivar cap responsabilitat política. Que no es podia haver evitat??!? Clar que no, amb les mesures de seguretat que hi havien impossible! Però, on estaven les inversions en infraestructures? Per què tots els diners del “nostre” govern van a parar a la Copa Amèrica (no entenc perquè tots li diuen America’s Cup i no Copa Amèrica) i a obres faraòniques sense cap sentit, així com a visites de papes i totes aquestes coses? Per què els interessa més donar una bona imatge als visitants que complir amb les seves obligacions envers els ciutadans? No ho sé…

En l’accident quaranta-tres persones perderen la vida a causa de la falta de mesures de seguretat en el traçat del metro, cosa que provocà que el comboi viatjara a una velocitat superior a la permesa en aquell tram on es produí l’accident. Si hi hagués hagut les mesures de seguritat adients, el tren no hauria superat la velocitat permesa i l’accident s’hauria evitat. Ara però, els responsables d’aquesta falta de mesures de seguretat, continuaran encarregant-se de la nostra seguretat. No creieu que és una contradicció?